Després d'això, un repàs a la història del cinema alemany, des dels seus naixements fins a l'actualitat.
Malgrat que la part final del museu perd una mica d'interès, les galeries que s'ocupen del període que va del 1895 al 1945 són d'un gran valor històric i cinematogràfic. Perquè si una cosa té de bo aquest museu és que et permet percebre com cinema i història, art i història, no tenen sentit l'un sense l'altre. I a ningú se li escapa la transcendència internacional que històricament ha tingut aquest període, molt especialment per Alemanya.
D'altra banda, el fet que l'exposició perdi interès en el seu tram final (que és un tram que engloba ni més ni menys que 63 anys) potser hauria de fer reflexionar sobre l'evolució del cinema en l'actualitat.

- L'espai que es dedica a la pel·lícula "El gabinet del Doctor Caligari", considerada com la pel·lícula que dóna naixement al cinema expressionista alemany.
- L'espectacular espai dedicat a la pel·ícula "Metrópolis", de Fitz Lang, director d'orígen austríac que va créixer com a cineasta a Alemanya i es va consagrar a Hollywood.
- L'espai de dicat a un altre dels monstres, segurament el més gran d'ells: Friederich W. Murnau. Especial emoció em va produir veure, en directe, l'uniforme de porter d'hotel que lluïa el gran Emil Jannings en la no menys gran "L'últim".
- L'espai dedicat al cinema durant l'època d'Adolf Hitler, on hi va destacar la cineasta Leni Riefenstahl.
- I, com no podia ser d'una altra manera, l'espai privilegiat dedicat a la gran, gran, Marlene Dietrich (no em vaig poder estar de comprar un CD amb la Dietrich cantant "Lili Marlene").
Aquest museu és un particular viatge per la Història del segle XX. Situat a molts pocs metres d'on s'havia aixecat el Mur de Berlín, en plena Potsdamer Platz, un dels llocs que més va patir els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Un lloc, doncs, que ha viscut algun dels episodis fonamentals de la Història del segle passat.
I és un viatge, també, per la Història del cinema alemany. Un cinema que ha marcat profundament la Història del Setè Art. Perquè sense Murnau, Lang i companyia no hagués existit l'expressionisme alemany, un dels moviments cinematogràfics més rics, segur. Però tampoc hagués existit el posterior cinema negre clàssic nord-americà que va beure de les fonts cinèfiles germàniques. I sense la Marlene? Què hagués estat el cinema sense Marlene Dietrich?
Carai Roger!! Quines ganes m'has fet venir d'anar a veure l'exposició!!!! fins quan està??? no tinc planificades les vacances encara però crec que aniré a Berlín només per veure-la!!!!
ResponEliminaI amb permís de les cames de Cyd Charisse que va desaparèixer la setmana passada, les cames de Marlene estaven valorades en un milio de dòlars de l'època , ho sabies???
És evident que el cinema no hauria estat el mateix sense Marlene, fa poc vaig veure la pel.lícula fantasma "bajo la máscara del placer" en que ella no està acreditada i la protagonista és la Greta Garbo.. interessantíssima relació lésbica negada per les dues al llarg de la seva vida (es van odiar fins el final!!!).
EL cinema alemany d'aquella època va generar una sèrie d'actors i de directors que després van marxar als EEUU , per raons evidents, que van fer què el cinema americà especialment fos el que fos ... per això em diuen que jo sóc totalment clàssica, cinematogràficament parlant per què cinema com aquell ja no se'n fa ni se'n farà.
petons
Ei, Roger,
ResponEliminaQuina enveja. Jo vaig estar a Berlin el maig i em vaig quedar amb les ganes d'entrar al museu del cinema i la TV.
Una abraçada.
Tranquil·la Mònica, no és una exposició, és un museu. Per tant, tindràs oportunitat de veure'l.
ResponEliminaPotser he aixecat massa espectatives, però després d'estar un any estudiant història del cinema, i bona part d'aquest any dedicar-lo al cinema alemany, doncs no deixa d'impactar veure en directe elements fonamentals de totes aquestes pel·lícules.
Per cert Clara (o Raquel?), una cosa que em vaig oblidar fent el post. El cinema expressionista alemany també és la llavor del cinema fantàstic i de terror que tant t'agrada.
Ei,
ResponEliminaLa Clara i la Raquel són la mateixa persona, sí ;-)
Gràcies per la info, Roger, investigaré una mica.
Hello, visualizei a tua web page e ponderei imenso,acho que estás a maravilhar bem!
ResponEliminaContinua com o boa escrita que tens!
Fiquem bem