Neix "El balcón de la espera"

El balcón de la espera és (som) un col·lectiu d'artistes independents que ens hem unit per la creació de projectes artístics que vagin més enllà de les convencions i que no es resignin, sobretot en aquests temps en els quals això significa anar contra-corrent. 

A partir d'avui mateix podeu visitar el nostre blog, el nostre Twitter i el nostre perfil a Facebook. Hi trobareu la nostra història, els nostres projectes, el nostre contacte i les nostres passes.

Comencem presentant el nostre primer espectacle, Girando en Blanco, poesía, música y surrealismo que s'estrenarà el 8 de juny a l’Espai L’Amistat de Premià de Mar a les 22:30h i seguirem, el 9 de juny a l'Espai Can Mal de Molins de Rei a les 22:00h.

El projecte és un projecte col·lectiu, però ja que estem a la meva Llanterna, deixeu-me dir que El balcón de la espera ha servit per fer realitat un dels meus somnis: rodar el meu propi curt ("Érem feliços"). Un curt que, seguint amb la filosofia cooperativa del grup, el vam parir entre un grup de 12 o 13 persones. Si cliqueu sobre el títol veureu l'equip i la filosofia del curt. I, aviat, en podrem veure els resultats.

Imatge del rodatge d'"Érem feliços"

"La pesca del salmó al Iemen" de Lasse Hallström

"La pesca del salmó al Iemen" és un film que es queda a mitges. A mitges de gairebé tot.

Si et quedes amb els primers compassos de la pel·lícula pots pensar que estàs davant d'un film de caràcter polític, ja que ens parla de la política exterior britànica i, en concret, amb les seves relacions amb els països àrabs. Però no, no és un film polític.

Pots pensar que es tracta d'un drama. Els personatges que retrata, de vegades sota una superfície frívola, tenen un fons dramàtic. I les situacions que planteja, també. Però tampoc. Tampoc és un drama.

Pots pensar, també, que es tracta d'una comèdia. Perquè hi ha dosis d'humor, d'humor absurd, britànic. I hi ha moments que donen per la comèdia. Però tampoc ho acaba de ser.

És a dir és una pel·lícula que ens ofereix bones píndoles de cinema polític, bones píndoles de cinema dramàtic i bones píndoles de cinèma còmic. Però no va més enllà. Ens deixa plantades aquestes píndoles, que algunes són brillants (com la mateixa intenció d'implantar la pesca del salmó a un país com el Iemen), però ens deixa amb les ganes. Segurament degut al punt comercial que té el film i que l'obliga a un happy end que ensucra massa el conjunt global.

Això sí, és una pel·lícula agraïda si el que vols és sortir del cinema amb un somriure.

Nota de "La pesca del salmó al Iemen": aprovat.