De tant en tan cal fer un retorn al passat per entendre i valorar el cinema actual. Jacques Tourneur és un dels directors que no ens hem de deixar perdre. Capaç de fer algunes de les primeres obres mestres del cinema de terror ("Cat people", "I walked with a zombie" o "The leopard man"), però també un dels grans clàssics del cinema negre ("Out of the past") així com introduccions al món del western ("Wichita") o a la comèdia ("The comedy of the terrors"). I tot amb un to i un esperit de pel·lícules de Sèrie B que esdevenen un dels seus segells més característics.
Vista 70 anys després, "Cat people" ("La mujer pantera") pot arribar a fer aixecar algun somriure i a dir allò de "aquesta pel·lícula no ha superat el pas del temps". Però si et deixes introduir en l'atmosfera proposada per Tourneur, acabes reconeixent i valorant aquest film com una fita dels inicis del cinema de terror. Un terror subtil, no explícit. El que ara anomenariem thriller psicològic. Perquè més enllà de les escenes de terror (que s'insinuen, més que no es veuen), "Cat people" és una pel·lícula de pors internes, de personatges, d'amors impossibles, i que conserva algunes escenes que, de ben segur, van servir d'inspiració per les pel·lícules del gènere de terror que es van anar firmant després d'aquest film de 1942.
