Més opinions sobre el cinema.
La Núria ens diu: "El cinema, igual que la literatura, la música, l'escultura, l'arquitectura, el graffiti... és l'expressió d'un jo, o com diria Freud del "ello". Més vulgarment seria la forma en què una persona intenta expressar la seva persona, la seva visió i vivència de la realitat, la seva cosmovisió. Tot s'ha de dir, avui el cinema no respon tan a l'expressió de l'ànima, sinó al desig del mercat. Hem tornat a l'època del mecenatge: aquell que paga decideix què has de dir i com ho has de fer o dir. Tant de bo augmenti el número de persones capaces de trencar les cadenes de l'amo. Jo, com a exemple, recomanaria a dos catalans, en Joaquim Jordà i en Marc Recha. Aquests dos homes sempre parlen des de la seva persona, oblidant-se del mercat i dels seus beneficis".
La Tere ens diu: "El cinema és una manera d'explicar històries".
I l'altra Núria ens diu: "Per a mi el cinema és una manera d'evasió. Des del moemnt que entres a la sala tot és propici per a deixar la ment en blanc i deixar-te portar pel que t'expliquen. És per això que crec que el cinema és la millor manera de transmetre un missatge a un públic totalment concentrat en la pantalla, sense interferències".
Acabo de rebre una altra opinió:
La Mònica diu: "El cinema és la meva passió. Jo crec que és genètic perquè elmeu avi era un gran cinèfil i la meva mare també ho és. Encara recordo la primera vegada que vaig entrar a un cinema, al Coliseum de Barcelona, jo devia tenir tres o quatre anys, aquella sala era immensa i lluny d'espantar-me que em tanquessin els llums, la meva reacció va ser d'obrir els ulls i endinsar-me en aquella història que m'explicaven. Recordo perfectament aquella senyora que baixava del cel en un paraigües i no acabava d'entendre perquè cantaven enmig de la pel·lícula, però crec que em va captivar tant que ja des de llavors no he pogut deixar d'anar al cinema i que m'expliquin bones històries".
Para mi el cine es como una obra de lectura. Puede ser buena o mala, pero cada una la abres, la lees, la sostienes entre manos. En cada pasaje deduces o especulas sobre el pasado de aquel que la firma. Si te gusta disfrutas como un niño, tu ser más primitivo. Te hizo reir, te hizo llorar, la guardas en tu cabeza y en la memoria y cuando te apetece vuelves a ella. La diferencia está en que el cine auna un cúmulo de sensaciones, recursos de todas las artes, la música, la imagen, la palabra, es difícil encontrar un arte más completo! Esto es el cine en todas y cada una de sus variantes.
ResponElimina