"Super 8" de J.J. Abrams

"Super 8" és una història mil vegades vista. Cap sorpresa especial. Res que no haguem vist abans. Però és un regal. És un regal sobretot per tota aquella gent que vam créixer amb pel·lícules com ET, Regreso al futuro, Los Goonies, Los exploradores o Cortocircuito.



Un cinema d'aventures, un cinema fantàstic, un cinema d'acció, un cinema trepidant, d'història poc complexa però de tensió permanent. I, això ho dic amb el pas dels anys i amb els coneixements adquirits, un cinema amb uns guions més que notables.



En aquesta ocasió, com en moltes de les pel·lícules esmentades, la interpretació dels protagonistes principals ratlla a una alçada molt destacable. I això, quan parlem d'actors i actrius que encara no estan ni a l'adolescència, encara fa més gràcia.



Per cert, abans he dit que cap sorpresa, però no és ben bé així. No us perdeu els títols de crèdit finals.



Nota de "Super 8": Aprovat alt

Sèries: Bored to Death

Nova sèrie de la factoria HBO. Nova per mi, clar. Ja porten dues temporades i se'n prepara una tercera.

Bored to Death és una comèdia de format senzill. Amb 25 minuts cruspeixes cada capítol. És una llàstima que les qüestions econòmiques facin que les televisions exigeixin sèries de durada cada cop més llarga (la cosa aquí, a casa nostra, ja va cap als 70 minuts... un horror per als guionistes).

Sèrie sense pretensions, però d'humor intel·ligent. Cosa que s'agraeix. Tres són els personatges principals. Cadascun amb una personalitat ben diferent, i tots ells construits amb eficàcia. El personatge protagonista és interpretat per Jason Schartzman (nebot de Francis Ford Coppola i cosí de Sofia Coppola). És un d'aquells estranys casos que el seu aspecte físic lliga a la perfecció amb el personatge que interpreta. Si veieu la sèrie, sabreu de què parlo. L'acompanyen Zach Galifianakis (Resacón en Las Vegas) i un histriònic però encertadíssim Ted Danson (Cheers, Damages, Tres hombres y un biberón, etc).

El ganxo temàtic, és a dir, allò que fa engegar la sèrie: un escriptor en hores baixes (professionalment i personalment) decideix fer-se passar per investigador privat. A partir d'aquí se succeeixen les més diverses situacions que, com tota bona comèdia, en el fons són molt més dramàtiques que còmiques.

Una bona proposta per a passar una estona entretinguda.