Sitges 2011: "Sleeping beauty" de Julia Leigh

Sitges ens va presentar aquest film de l'australiana Julia Leigh, i apadrinat per Jane Campion. Es tracta d'una història dramàtica, terriblement freda. Al més pur estil Michael Haneke.

Una pel·lícula que exposa el periple d'una noia jove que ha d'estar disposada a fer les feines més sòrdides per poder sobreviure. Una espècie de baixada als inferns, emmarcada en una història de depravació i desesperació. Però sense histerismes, sense sortides de to, amb una atmosfera absolutament gèlida.

Les interpretacions, sobretot la de la protagonista (la també australiana, Emily Browning) lliguen perfectament amb aquest to de buidor moral i vital. Així com els espais, el to i el ritme de la pel·lícula.

No és, certament, una pel·lícula divertida de veure. Però sí és una pel·lícula interessant.

Nota de "Sleeping beauty": notable baix.

Sitges 2011: "Emergo" de Carles Torrens

"Emergo" no és un fals documental. I començo així perquè sembla que cada cop intenten enquadrar més films en aquest subgènere, sense ser-ho. Aquesta ressenya de El Periódico, n'és un exemple. "Borat" és un fals documental. "The troll hunter" (en parlaré d'aquí un parell de posts), també. "Emergo" no. "Emergo" és un film de terror de ficció, rodat de tal manera que té un to molt real.

Sigui com sigui, per a mi ha estat un dels millors films que he vist en aquesta edició de Sitges. És l'òpera prima de Carles Torrens, feta a partir d'un guió de Rodrigo Cortés. Tots dos van ser presents a l'estrena que dimarts passat es va fer a l'Hotel Melià. La pel·lícula va ser rebuda amb aplaudiments.

El que fa especial, per al meu gust, aquest film és que es tracta d'una pel·lícula de terror però d'autor. Té els ingredients bàsics del gènere de terror (misteri, ensurts, sorolls estranys, aparicions fantasmagòriques, poltergeists, girs inesperats...), i l'estil d'una pel·lícula d'autor europea. Els plans llargs, els espais buits, la càmera en mà, la il·luminació crua i, en definitiva, una voluntat d'exprémer les possibilitats del llenguatge cinematogràfic, van en aquesta línia.

Un parell més d'elements interessants. Per una banda el brillant ús de l'espai. Està rodada tota en interiors. D'aquesta manera s'aconsegueix generar un clima un pèl claustrofòbic i, alhora, donar rellevància a la casa que, a través de les accions que se succeeixen en habitacions i passadissos, es converteix en una protagonista més de la pel·lícula. I, per l'altra, un interessant joc amb les càmeres de vigilància instal·lades dins de la casa. Serveixen més per a generar a l'espectador una sensació de Big Brother, que no pas per als objectius pels quals les instal·len els protagonistes.

Com no podia ser d'una altra manera en una pel·lícula d'aquest gènere, "Emergo" té una escena climàtica i un ensurt final efectius (tot i que jo hagués optat per evitar aquest darrer ensurt i donar un toc encara més europeu al film).

Nota de "Emergo": notable.

Sitges 2011: "Amanecidos" de Yonay Boix i Pol Aregall

"Amanecidos" sembla més un exercici cinematogràfic de final de curs que no pas una pel·lícula tradicional. Per la forma i, també, pels temes tocats. De fet, tal com va dir en Lluís Miñarro, el dia de la presentació del film a Sitges, es tracta d'una pel·lícula pensada incialment per a veure's per internet. I, malgrat la participació a Sitges i a altres festivlas, no és segur que s'acabi estrenant als cinemes.

En tot cas, com deia, es tracta d'un exercici molt acadèmic d'ex-alumnes del Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Els directors ens plantegen un collage de situacions que tenen principi, però no final. Situacions de la vida quotidiana sense més lligam entre si que el de ser protagonitzats per persones d'una mateixa generació.

Pel meu gust, la feblesa d'algunes de les situacions plantejades, se supera gràcies a un plantejament formal impecable. El cinema català surt cada cop més d'escoles especialitzades com el CECC, i això es nota. Ni els colors, ni l'enquadrament, ni la llum, ni cap dels elements del llenguatge cinematogràfic són triats a l'atzar.

És una pel·lícula petita, que agradarà més o menys, però que no és gens menyspreable. I menys si es té en compte que estem davant de dos directors novells.

Nota de "Amanecidos": aprovat alt.

Sitges 2011: "Milocrorze: a love story" de Yoshimasha Ishibashi

Unes breus línies per una raresa japonesa que va aterrar a Sitges diumenge passat.

Es tracta de "Milocrorze: a love story", un relat sui generis sobre l'amor, a través de tres històries deslligades completament entre si. L'amor, en tot cas, o el desamor és el fil conductor d'aquest irregular però entretingut film.

La hilaritat de l'humor japonès, diguem-ne que a l'estil "Humor amarillo" modernitzat, és la protagonista principal de la pel·lícula que, d'altra banda, esdevé estèticament molt atractiva i dinàmica.

Un excés de vulgaritat i de llargada en determinats moments són els evidents talons d'Aquil·les de la pel·lícula d'Ishibashi.

El millor, sens dubte, l'inici de la història amb una espècie de conte, mig realitat, mig animació, protagonitzat pel nen Ovreneli Vreneligare, un petit pèl-roig que fa les delícies de la sala. Brillant.

Nota de "Milocrorze: a love story": aprovat.

Sitges 2011: "Jane Eyre" de Cary Fukunaga

Dissabte passat es va presentar al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, "Jane Eyre", el nou treball de Cary Fukunaga, que trasllada al cinema la novel·la de Charlotte Brontë, a partir de l'adaptació que en fa el guionista Moira Buffini.

Fukunga aconsegueix des del principi, amb unes escenes inicials atractives i angoixants, crear una connexió directa entre el que passa a la pantalla i el que percep l'espectador/a. La presentació de la protagonista principal i de les seves circumstàncies, es fa de tal manera que, de seguida, empatitzem amb la nostra heroïna i, al final, la pel·lícula acaba convertint-se en un viatge que fem al costat d'ella.

Bona part del mèrit recau en la interpretació de l'actriu australiana Mia Wasikowska que aconsegueix donar-li un atractiu especial al personatge, ja de per si atractiu, de Jane Eyre. El protagonista masculí, Michael Fassbender, no desentona.

Algú es pot preguntar què hi fa aquesta pel·lícula a un festival que, en teoria, se centra en el cinema fantàstic. Una novel·la romàntica no sembla el més addient per aquest festival. No obstant, el cert és que Fukunaga planteja una pel·lícula amb una ambientació misteriosa, amb alguns moments de suspens, i amb una llum i una música profundament expressives. I, al capdavall, pel·lícules com Nosferatu acaben sent també, en certa manera, històries d'amor embolcallades en ambients de terror. Benvinguda sigui, doncs, "Jane Eyre" a Sitges.

No obstant, i sense voler desmerèixer en absolut tot el treball cinematogràfic que hi ha al darrera d'aquest film, el que és de destacar és el fet que al segle XIX una autora com Charlotte Brontë ens presentés una història, emmarcada en el clàssic romanticisme anglès d'aquella època, i protagonitzada per un personatge, Jane Eyre, amb uns plantejaments de vida i una ideologia absolutament avançada (i segurament incompresa) als seus temps. Plantejaments feministes, nítidament humanistes, que difícilment quadraven amb la mentalitat general de l'època.

"Jane Eyre" és una bona pel·lícula. Preneu-ne nota per quan s'estreni.

Nota de "Jane Eyre": notable.

"Fase 7" de Nicolás Goldbart

El Festival de Sitges és una capsa de sorpreses. I, tot s'ha de dir, les sorpreses poden ser negatives o positives. Diumenge passat ens disposavem a anar a veure la darrera aventura fílmica de John Carpenter. Però, oh sorpresa, arribem a Sitges i, després de fer cua gairebé una hora (i que el típic senyorgranfentseeldespistatmòbilenmà intentés colar-se) les entrades estan esgotades. Les de les dues sessions programades i la de la sessió extra que programen a les 8h. del matí. Demanem a la noia de la guixeta que ens doni una entrada per alguna pel·lícula que facin a la tarda. I ens dóna entrades per veure "Fase 7". Comèdia negra apocalíptica ens diu. Argentina. Buf...

Després d'unes tapes (la dieta pot fer un break) anem cap a l'Hotel a veure la pel·lícula.

M'allargo una mica en el pròleg perquè la pel·lícula no passarà a la història del cinema. És, però, entretinguda. Rius força amb un humor negre violent (apocalíptic perquè l'acció se situa en un entorn afectat per un virus estrany) tipus Álex de la Iglesia, germans Coen, Tarantino i els seus. Tot i que Nicolás Goldbart (el director) assegura que la seva inspiració està en John Carpenter i en Sergio Leone. I és cert que alguns moments, i alguns personatges, recorden als Spaghetti western de l'italià.

Les interpretacions hi fan força. Sobretot destaca la d'un Federico Luppi ben diferent al que estem habituats: un silenciós villà (villano és villà en català?), amb ulleres de sol i escopeta rebentacaps, a l'estil de l'Anton Chigurh interpretat a la perfecció per Javier Bardem a "No country for old men", però amb 75 anys a l'esquena i, segurament, amb menys mala llet.

En definitiva, una bona proposta per passar una bona estona. Que no és poc.

Nota de "Fase 7": aprovat alt.

Nota: he vist la pel·lícula per segon cop i m'ha agradat més. Així que he passat de posar-li un aprovat alt a posar-li un notable baix.

Ja s'acosta...

Ja s'acosta el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2010...

I demà Sitges

Si ahir començava el Docúpolis '09, demà engega els motors el Festival de cinema de Sitges, que aquest any recupera l'adjectiu fantàstic. És la 42ª edició d'un dels festivals de cinema més consolidat a nivell internacional i que s'ha convertit en cita obligada pels fanàtics (i no tant fanàtics) del cinema fantàstic.

Clicant aquí hi trobareu el llistat de pel·lícules de la secció oficial del festival. Si volteu per la web hi podreu trobar totes les notícies del festival, la programació complerta i altres informacions d'interès.

Blocparasitisme cinèfil: els tràilers de Sitges

Avui actuo de blocaire paràsit per a fer-me ressò d'un post publicat al bloc Club 7 Cinema i que, alhora, ens presenta una iniciativa interessant d'un altre bloc cinèfil: recollir els tràilers de les pel·lícules en competició al festival de Sitges.

Crec que és una iniciativa que pot ser útil a l'hora de triar quina o quines pel·lícules veure a Sitges.

Espot de Sitges 2008 (1)

Spot Festival Sitges 08 #1

Espot de Sitges 2008 (2)

Spot Festival Sitges 08 #2

Espot de Sitges 2008 (3)

Spot Festival Sitges 08 #3

Pel·lícules a competició en la secció oficial de Sitges

Ja s'ha fet pública la llista de pel·lícules que competiran en la Secció Oficial del Festival Internacional de Catalunya. Segons els organitzadors del Festival, "destaquen la resurrecció del cinema fantàstic asiàtic (···), la confirmació d'una nova onada de cinema de terror britànic, el retorn d'una sèrie B nord-americana intel·ligent i original o l'interès del cinema d'autor europeu pel fantàstic".

Clicant aquí, accediu a l'avanç de programació del Festival.

Donosti, Barcelona, Sitges

Us passo informacions d'alguns festivals de cinema que se celebraran properament.

La 56ª edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià tindrà lloc entre els dies 18 i 27 de setembre a la capital guipuscoana. Al marge de la programació oficial, destaquen la secció Horizontes Latinos i la retrospectiva "Japón en negro". Una ocasió per a veure bon cinema, per a veure estrelles de la gran pantalla (Jonathan Demme, Robert Downey jr., Ben Stiller i part de l'equip de Vicky Cristina Barcelona, entre d'altres) i per a gaudir de tot el que t'ofereix Donosti i Euskadi.

De l'1 al 5 d'octubre gaudirem a Barcelona d'un festival menys conegut que el de Sant Sebastià però que, de ben segur, ens pot oferir sorpreses agradables. Es tracta del VIII Festival Internacional Documental de Barcelona, Docúpolis. Aquest tipus de festival solen ser molt interessants i, a diferència d'altres festivals més consolidats i dedicats al cinema de ficció, són una oportunitat única per a veure molt bons treballs que, lamentablement, no tindran sortida en les xarxes de dsitribució cinematogràfica comercials. Es farà al CCCB. Destaca dintre del festival, i al marge de la programació de curts, el seminari que realitzarà el director Isaki Lacuesta, la Vª edició de Versió Catalana (secció de documentals realitzats al nostre país) o la retrospectiva dedicada al cinema documental mexicà.

I, del 2 al 12 d'octubre, la 41ª edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Una edició que, de ben segur, agradarà als més nostàlgics del gènere fantàstic ja que, per una banda, és una edició dedicada al 40è aniversari de 2001: Una odisea de l'espai; per l'altra, homenatjarà un dels grans símbols del cinema fantàstic i, també del propi festival, en King Kong, en motiu del seu 75è aniversari; i, per últim, es prestarà especial atenció a joies del gènere com La fuga de Logan, Encuentros en la tercera fase o El planeta de los simios.