Tres bons documentals van obrir ahir a la tarda la competició en la categoria més important, el Premi Docúpolis, de Docúpolis8.
"The red race", una pel·lícula xinesa d'aquest any 2008, que retrata el dur règim d'entrenament al qual sotmeten a infants de 6 anys, amb l'objectiu de convertir-los en gimnastes de relleu. És un documental estremidor, de qualitat, i que té com a rerefons les dures condicions polítiques i socials de la Xina.
Fotograma de "The red race"
"Paradise, three journeys in this world", pel·lícula finlandesa de l'any 2007. Una de les frases inicials del documental reflecteix a la perfecció el seu contingut: "Pensava que quan anés a Europa tot aniria bé. I quan vaig arribar a Europa vaig plorar. Quan vaig arribar a Espanya, vaig plorar". Es tracta d'un documental que ens transporta a la realitat que han de viure les persones que, procedents de diversos països de l'Àfrica i a causa de les males condicions de vida que pateixen, es veuen obligades a emigrar i entrar a Europa per les fronteres espanyoles.
Fotograma de "Paradise, three journeys in this world"
I, per últim, "Princesa de África". Aquest documental és una espècie de poema visual. Crec que el millor per a comentar-lo és reproduir el que diu del film el dossier del festival: "Princesa de África és la història de dos somnis. El de Marem, una nena ballarina senegalesa de 14 anys d'emigrar a Europa i el de Sonia, una ballarina espanyola atreta per la màgia d'Àfrica. A les dues les uneix Pap Ndiaye, pare de Marem i marit de Sonia. Ni Àfrica és com Sonia somiava ni Europa és com Marem somiava. Princesa de África és una història on les coses no són com semblen i on les dones són les protagonistes". Per la bellesa de la pel·lícula, pot ser, al meu entendre, una de les candidates al premi final.
Fotograma de "Princesa de África"
