- Perquè crec que és el cinema en estat més pur.
- Perquè crec que és el cinema més directe.
- Perquè és el cinema que enfronta cineasta i realitat, sense intermediaris.
- Perquè com diu Patricio Guzman, un país sense cinema documental és com una família sense àlbum de fotografies.
- Perquè és el cinema amb més compromís social.
- Perquè és el gènere que escurça la distància entre cinema i política.
Segurament per tot això és un gènere que no ven. Segurament per això, al marge de la Filmoteca, no hi ha cap sala que ofereixi cinema documental de forma més o menys periòdica.
I també per tot això penso anar a gaudir del festival Docúpolis que se celebra els propers dies a Barcelona.
Us deixo aquí un petit exemple. Un fragment del film "Princesa de África" de Juan Laguna i que forma part de la secció oficial del festival.
Bons motius, sens dubte :)
ResponEliminaPer cert, ahir vaig veure una pel·lícula que tu com a estudiós del cine segur que has vist, "El odio", dels suburbis de Paris, i que em va semblar magnífica, amb un estil quasi-documental. Avui he penjat una escena de la peli al bloc i quan pugui la comento, només dir que m'ha semblat un film imprescindible!!
Salutacions!!
Doncs m'has sobrevalorat perquè no l'he vist :)
ResponEliminaPerò la poso a la llista (una més...)
Suposo que es refereix a La Haine. Me n'han parlat moltíssim, d'aquesta pel·li, i és una de les tantes que tinc pendents per veure.
ResponElimina