Ahir al vespre s'inaugurava al Hall del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el VIII Festival Internacional Documental de Barcelona, docúpolis8.
Constatar d'entrada diverses coses: En primer lloc, que la sala estava plena de gom a gom, cosa que demostra que aquest tipus de cinema té un públic assegurat a Barcelona. No em puc estar de comparar-ho amb el festival DocumentaMadrid que es va celebrar el mes de maig i que em va sorprendre per la qualitat de les pel·lícules però també per la poca quantitat de públic assistent. En segon lloc, el tipus de públic, majoritàriament gent jove, cosa que encara garanteix més vida al gènere. I, per últim, l'encert de la pel·lícula triada per aquesta sessió inaugural.
Es tracta del documental "Mari Carmen España-El final del silencio" dels suecs Martin Jonson i Pontus Hjortén, presents a la sala. Aquest film sorgeix de l'experiència d'un dels directors que quan era nen assistia a manifestacions anti-franquistes a Suècia, i que 30 anys després decideix anar a Espanya a rodar un documental sobre la dictadura franquista, la repressió i la transició espanyola.
El missatge de la pel·lícula el trobem en la sorpresa que s'emporten els dos directors en veure que, tal com diuen ells mateixos durant el film "han passat 30 anys però és com si res hagués desaparegut". No deixen de sorprendre's per l'existència de símbols franquistes a les ciutats espanyoles, per l'existència d'un santuari feixista com El Valle de los Caídos, per les dificultats per desenterrar els milers de persones assassinades pel franquisme i escampades per milers de fosses per tot el territori de l'Estat, pel fet que ningú hagi demanat perdó (a diferència del que va passar a països com Sud Àfrica), en definitiva pel "pacte de silenci" que va suposar la transició.
Els dos directors són cineastes amateurs. De fet, inicien el documental sense saber com funciona la càmera. Però malgrat tot aconsegueixen una pel·lícula efectiva, amb moments brillants com són els moments que viuen en el Valle de los Caídos (amb entrevista inclosa a l'Abat del Valle) o les entrevistes amb dos alcaldes (un del PP i un del PSOE) de pobles on s'han trobat fosses comunes de represaliats per la dictadura.
Una bona pel·lícula que fa començar aquest festival, que dura fins diumenge, amb bones sensacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada