Les 8 escollides (III)

I aquí una més:

Imatges: Ullman, Andersson, Bergman. La imatge perfecta.

Bibi Andersson i Liv Ullmann a "Persona" d'Ingmar Bergman

Cinema i jazz a l'aire lliure. Torna Sala Montjuïc.

Gaudir de bon cinema i de bona música és un plaer. Si a més és en una nit d'estiu, a l'aire lliure i als peus del Castell de Montjuïc, la cosa millora encara més.

Això és el que ofereix Sala Montjuïc, que torna a partir del 30 de juny.

Com sempre, la programació és d'un nivell notable: "La vida de los otros", "Once", "Promesas del Este", "El maquinista de la general", "Death proof", "La soledad", "Pat Garrett i Billy the Kid" (gran, gran, Peckinpah!), etc.

I dues sorpreses:

Una, per a les amants de Billy Wilder (que sé que visiten habitualment aquest bloc): "Primera plana", amb uns ja veterans Jack Lemmon i Walter Matthau.

I l'altra: la possibilitat per al públic de votar quina vol que sigui la pel·lícula que tanqui el festival. Ens donen tres opcions: "Después de la boda", "El ultimátum de Bourne" i "Sweeney Todd". Jo ja he votat.

Les 8 escollides (II)

I aquesta n'és una altra:

Les 8 escollides (I)

Un centre cívic de Barcelona m'ha proposat fer, a partir del mes d'octubre, un curs d'història del cinema a partir del passi de 8 pel·lícules claus.

Aquesta és una de les pel·lícules que he triat:



PD: Com que hi ha possibilitats d'ampliar el curs uns mesos, en aquestes primeres 8 sessions només passarem pel·lícules fetes entre el naixement del cinema i els anys 50.

Si Billy Wilder era Déu...

...què era Ernst Lubitsch?

"Aleksandra" d'Aleksandr Sokurov

Aleksandra, la protagonista d'aquesta pel·lícula de Sokurov, és una dona russa que va a visitar al seu nét, oficial de l'exèrcit rus destinat a Txetxènia. En el campament de l'exèrcit Aleksandra entra en contacte amb un món desconegut per ella, un món masculí, amb una atmosfera bèl·lica, però també entrarà en contacte amb altres dones com ella, però de l'altre bàndol. Del bàndol txetxè.

Llegeixo que Aleksandr Sokurov és considerat per alguns com el successor d'Andrei Tarkovsky. No sé si això és cert o no, però la veritat és que pensant-ho després algunes imatges d'"Aleksandra" sí que poden transportar a pel·lícules com "El mirall" de Tarkovsky.

Al marge de la història explicada, de la pel·lícula de Sokurov jo en destaco tres aspectes: la fotografia, l'ús de l'espai i el so.

L'ús d'una fotografia on destaca la llum absolutament diàfana, gairebé cremada, quan es tracta d'escenes de dia, i d'una llum fosca, tenebrosa, mig borrosa en escenes nocturnes, provoca una sensació d'estranyesa, de lloc desconegut, de descol·locació. Aquestes són les sensacions que, perfectament, pot estar vivint Aleksandra.

Molt ben definits estan els espais. Claustrofòbics a cops (un tren militar atapeït, un tanc, un campament militar, etc.), desoladors quan ens ensenya els efectes de la guerra sobre les ciutats txetxenes. A través de l'ús de l'espai, doncs, ens transporta també cap a una atmosfera bèl·lica, desconeguda, molt expressiva.

I el so, un so incòmode, brut, que serveix per accentuar aquestes sensacions.

Es tracta d'una pel·lícula interessant, propera al cinema documental, i que, a més, compta amb una bona interpretació de la seva protagonista principal.

Nota d'"Alexandra": Notable baix