La lectura de l'article "Contra els mals crítics" en el bloc de la Judith Vives, article que neix arrel de la queixa que diverses personalitats del món del cinema han expressat davant les "crítiques" cinematogràfiques del periodista Carlos Boyero, m'ha fet pensar en un tema que tenia pendent d'escriure des de fa temps: el baix nivell de la crítica cinematogràfica del nostre país, especialment la dels mitjans de comunicació principals, que són els que acaben arribant a la majoria de la població.
Ens trobem davant, al meu entendre, d'una crítica absolutament acrítica. Paradoxal, però és així. Encara busco una crítica cinematogràfica als diaris (i no diguem ja a la tv) que es basi en elements cinematogràfics i no en elements que tinguin a veure només amb la història explicada o amb la interpretació dels actors. O una crítica que vagi més enllà de les imposicions comercials de torn.
De què serveix que tinguem crítiques del Batman de torn, del Wall-E de torn, a tots els mitjans de comunicació? Quan hi haurà un mitjà de comunicació que s'atreveixi amb el cinema alternatiu?
Es pot entendre una crítica cinematogràfica (i em refereixo a una crítica escrita per un professional de la matèria) que no faci referència a temes com la fotografia, l'enquadrament, l'ús de l'espai, el muntatge, el so, la música, la direcció artística, el guió, etc.?
Entendriem que un crític de pintura es referís a les Menines de Velázquez pel tema tractat i no per la tècnica pictòrica utilitzada?
És comprensible que, fent la crítica d'una pel·lícula, el "crític" de cinema del programa de ràdio El món a Rac-1 digués simplement, i literalment, "aneu-la a veure perquè està molt bé"?
Per què es permet tot això en el cinema? Doncs perquè segurament encara és considerat com una disciplina artística de segona o de tercera categoria. El fet que el cinema s'hagi convertit en un art de masses no justifica que la crítica s'hagi convertit en una caricatura de si mateixa.
En una entrevista que li vaig fer a l'Àngel Quintana per aquest mateix bloc, li vaig fer dues preguntes a l'entorn de la crítica cinematogràfica. Us les reprodueixo aquí perquè em van semblar interessants les seves respostes:
- Sembla que estem en un moment en què la crítica cinematogràfica, com a mínim la dels mass-media, s'ha tornat un pèl acrítica. Com ho valores?
És un fet inevitable. La crítica als mitjans de comuniació cada cop està més a prop de la publicitat, i el cinema com a fenomen cultural els ha deixat d'interessar. Fa uns anys en Jaume Perich va publicar un acudit en el qual es veia un home llegint el diari, i s'emprenyava quan veia que només parlaven de les recaptacions que feia una pel·lícula o dels diners gastats en la producció. Al final es preguntava per què el cinema estava a les pàgines d'espectacles i no a les d'economia. Crec que sintetitza molt bé la situació.
- Què pot aportar al món de la crítica cinematogràfica l'aparició de la revista Cahiers du cinema en castellà?
En primer lloc, crec que ocupa un espai que no existia. Hi havia revistes com Dirigido, però sense tenir una línia clarament definida i sense fer apostes per determinat cinema més radical que està en el panorama internacional. Cahiers crec que pot fer apostes més arriscades. El número d'abril, per exemple, porta la darrera pel·lícula de Jacques Rivette a la portada, fet que considero important perquè em sembla que és el primer cop que un film de Rivette està a la portada d'una revista de cinema espanyola.
L'altre factor clau em sembla que és el de la intervenció a l'esfera pública i a la institució cinema. Cahiers pot parlar de la llei de cinema, de la situació de la distribució o l'exhibició, de la relació amb els centres d'art o de les polítiques que els partits polítics tenen respecte el cinema de cara a les eleccions. Les revistes de cinema parlaven fins ara de pel·lícules i mai de política cinematogràfica, fet que em sembla també molt interessant.
PD: Per a que ningú es doni per al·ludit erròniament, la meva crítica va dirigida als crítics dels grans mitjans de comunicació, que són els que tenen capacitat d'arribar a un nombre més gran de públic i que són, alhora els que més mal estan fent al que hauria de ser una bona crítica. La comunitat blocaire, en general, queda exempta de la meva crítica.
Totalment d'acord. Moltes crítiques són assèptiques i buides de contingut tècnic, basant-se només en les interpretacions dels seus actors (que també són importants) i comparant la pel.lícula de torn amb les anteriors fetes pel mateix director.
ResponEliminaI tu quin estil de crítiques fas? Tenir entre un i cap comentaris als teus posts no diu molt a favor de la qualitat del què escrius.
ResponEliminaÉs el problema de ser un ésser superior, que els mortals no t'entenen...
Volia tornar-me a repassar l'escrit que he fet perquè una persona molt propera a mi m'ha recomanat que m'ho tornés a mirar perquè podia semblar un pèl elitista el que dic, o el com ho dic.
ResponEliminaPer la reacció de l'anònim veig que pot ser així. Per tant, intento explicar-me.
El que vull dir és que la crítica que s'escriu en els grans mitjans de comunicació (no parlo ni de blocs, ni de revistes especialitzades) podria jugar un paper que ajudés a prestigiar el cinema com a disciplina artística i no com a disciplina purament comercial. I crec sincerament que no ho fan. Perquè la lògica comercial és la que és. PErquè ven més parlar de si la Penélope i el Bardem són parella que no pas les pel·lícules que fan.
En tot cas, reconec que el to utilitzat podria haver estat diferent. I els que em coenixen saben que d'elitista en tinc ben poc.
Doncs que vols que et digui, el to potser no és el millro, però signo tot el que diu.
ResponEliminaI jo cada cop em fio més del quie diuen els blocs sobre les pelis que no pas del que diuen Periódico, País, etc. Estan menys lligats i menys obligats a dir o no dir certes coses.
Per cert jo sóc dels que llegeixo els posts sense escriure comentaris
ResponEliminaNo voldria crear polèmica sobre aquest tema, però discrepo totalment amb el que diu l'anònim.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb el que dius Llanterna, és més si tenim en compte que, sobretot els americans viuen del cinema com a aspecte comercial, és veritat que molt sovint les crítiques que ens arriben són purament això, comercials i fan que desvirtuin el cinema com a art. Crec que si els blocs cinematogràfics estan tenint tan d'èxit és per què els que ens agrada el cinema com a art, ens l'estimem i el mirem o "critiquem" (i ho poso entre cometes perquè jo no me'n considero de crítica) ho fem des de la perspectiva de la pel.lícula vista com a història en tot els seus aspectes, de contingut , de forma, de tècnica, de direcció, d'interpretació... crec que cada vegada també escollim més allò que anem a veure (tot i que en el meu cas potser de tant en tant se m'escapa alguna que potser no hauria d'haver anat a veure!!!), però si que és cert que quan hi ha alguna pel.lícula que resulta ser "molt dolenta" després ja et miras més el que has d'anar a veure, i tal com diu en Xavi jo cada vegada me'n fio més del que expliqueu vosaltres als vostres blocs, que sou gent molt entesa que no pas el que posen en els diaris.
No sé si se m'ha entés el que vull dir.
Per cert Roger,
ResponEliminaM'encanta el nou look!!!!
Jo en això que ha dit el Xavi no hi havia pensat, però és cert. En els darrers mesos abans d'anar a veure una pel·lícula miro els diversos blocs de cine (bargalloneta, club 7 cinema, marchelo's, espai isidor, sense presses, etc.) per veure què en diuen. I, en canvi, no faig el mateix amb els diaris.
ResponEliminaCollons poca feina té aquest anònim, si no li agrada el comentari no sé perquè es molesta en escriure!
ResponEliminaEstic d'acord amb vosaltres, però m'agrdaria "denunciar" també l'altre cara de la moneda. Hi ha molts crítics tant distanciats de la realitat que s'obliden del més important (almenys per a mi): que qui llegeix la crítica es pugui fer una idea de si li agradarà o no la pel·lícula.
Salutacions Roger!
Hola Marchelo!
ResponEliminaEt dono tota la raó amb el que dius. Jo crec que el que cal és trobar el terme mig i ser capaç de fer una crítica cinematogràfica tenint en compte més els elements artístics que no pas els comercials però, alhora, ser capaç d'escriure coses que s'entenguin i que permetin a qui ho llegeixi decidir si anar a veure o no la pel·lícula.
En fi, com a mínim he creat debat :)
Això de les crítiques és sempre difícil.
ResponEliminaJo ho veig com caminar sobre una piscina de mantega. Si hi corres, quedes net, elegant, indemne... només has fregat la superfície de la mantega, la seva part més externa, però no saps quin gust té. Si vols caminar-hi per poder-ne tastar el gust, i notar els seus diferents aromes i matisos, pots enfonsar-t'hi i de segur que quan en surtis, t'hauràs embrutat més que no pas la punta de les sabates.
No ho sé. És complexe. Personalment, prefereixo llegir comentaris (no m'agrada dir-ne crítiques) de pel.lícules i, estic d'acord que els blogs és el millor lloc. Bàsicament perquè som lliures de pensament i lligams. Podem caminar per les piscines que ens doni la gana, sense donar comptes als diferents productors de mantega ni als senyors que les preparen. I si tenim la cura necessària, som capaços de caminar-hi a poc a poquet i no embrutar-nos gens !
P.D: anònim, quin nom més extrany que et van posar els teus pares, no ?
Salutacions a tots.
Caram Roger, quin debat has creat!! La veritat és que no sé si estic o no del tot d'acord amb tu, tot i que m'agrada que quan llegeixo una crítica hi hagin referències tècniques, m'interessa molt més l'anàlisi del guió o el comentari sobre les interpretacions, la direcció artística, ...
ResponEliminaPer cert, et recomano un llibre (crec que està exhaurit) d'un crític andalús on es pot veure l'estil de crítiques que a mi m'agraden més...:
José Manuel Benítez Ariza. "Me enamoré de Kim Novak y otras críticas de cine". Ed. Renacimiento. Sevilla, 2002