"3:10 to Yuma" de James Mangold

Seguint amb la meva croada particular a favor del western, avui he anat a veure "El tren de les 3:10" de James Mangold. Parteixo amb el dèficit de jo haver vist la pel·lícula original que va dirigir Delmer Daves l'any 1957. Espero algun dia d'aquests recuperar-la d'algun lloc i, després, poder fer-ne la comparació.

D'entrada dir que m'ho he passat bé al cinema, cosa que no és poc, però que tampoc no és garantia de ser una bona pel·lícula. És un film on hi trobem pràcticament tots els elements simbòlics del western: una diligència que és, òbviament, assaltada; un bandoler temible, Ben Wade, i la seva banda; uns indis apaches (tot i que es veuen molt poc); una mina amb treballadors xinesos; una llarga persecució; saloons amb can-can; el ferrocarril que arriba a la terra salvatge, etc.

Si s'hagués d'enquadrar en algun dels subgèneres del western que comentava en el meu post de defensa del western, aquesta pel·lícula seria més aviat un western crepuscular. El personatge principal és un personatge lisiat, l'arribada del ferrocarril és un avís que la civilització està a punt d'imposar-se al wilderness, hi ha una preponderància de la nit (fins i tot es pot veure una breu "nit americana" que es podria interpretar com un petit i breu homenatge al western clàssic), hi ha un protagonisme especial durant bona part del film de les ombres i, sobretot, es presenten uns personatges principals, tant "l'heroi" com "l'anti-heroi" (interpretats a gran nivell per Russell Crowe i Christian Bale) que semblen ja superats pel pas del temps i de la història.

Segurament és un western que no passarà a la història dintre del gènere, però és una pel·lícula molt correcta i que es deixa veure. Malgrat que el western fa dècades que es pot dir que ja no existeix com a gènere, cada dècada van sortint pel·lícules que ens fan mantenir l'esperança: als 80 va ser "Silverado", als 90 la grandíssima "Sin perdón" i ara aquesta. A veure què ens depara la propera dècada.

Nota de "3:10 to Yuma": Notable

Davant? Darrere? Passadís? Lateral?

Acabo d'entrar a una sala de cinema, i he tingut el mateix dilema de sempre: on seure?

Davant?

Darrere?

Passadís?

Lateral?

On seieu vosaltres?

Seqüències inoblidables (8): La nit del caçador

Seqüència de "La nit del caçador" de Charles Laughton.

Chauvinisme cinèfil

Ahir es feia pública la notícia que Meryl Streep i Antonio Banderas rebran el Premi Donostia del Festival de Cinema de Sant Sebastià. No discutiré la trajectòria de Meryl Streep, tot i que crec personalment que és força irregular. Ara bé, el premi a Banderas em sembla una mostra força clara de chauvinisme cinèfil. La gran majoria de pel·lícules de l'actor malagueny són més aviat discretes, sobretot des del moment que va decidir creuar l'Atlàntic, per a "convertir-se" en un nou latin lover dintre la constel·lació d'estrelles mediàtiques de Hollywood. I, en la majoria d'ocasions, la seva interpretació ha estat a l'alçada discreta de les seves pel·lícules. Crec que hi ha desenes i desenes d'actors molt més mereixedors de guanyar aquest guardó i això em fa, sincerament, baixar una mica la consideració que tinc cap al Festival de Cinema de Sant Sebastià.

Però aquest chauvinisme no és cosa nova. Aquest mateix any hem vist com el diari El País treia una col·lecció de pel·lícules dels que considera els 26 millors directors de la història del cinema. Òbviament, una altra cosa hagués estat un sacrilegi, Pedro Almodóvar estava entre aquests 26 "millors directors". Hi seria si no fos espanyol? Com diria en Puyal, m'hi jugo un pèsol a que no.

D'altra banda el cas de la col·lecció de El País és especialment greu ja que a més d'inlcoure a Almodóvar, incloïa directors com Sergio Leone, Tim Burton o Woody Allen, i en canvi obidava monstres del tamany de John Ford, Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Robert Bresson, Anthony Mann, Luchino Visconti o Raoul Walsh, per dir-ne només alguns.

El dia en què els grans mitjans de comunicació i els grans festivals deixin de banda aquest malaltís chauvinisme, el cinema haurà guanyat molt.

Recomanacions TV: del 6 al 12 de setembre

Inicio avui sèrie de posts que, si no me n'oblido, aniré actualitzant setmanalment i en el qual exposaré les millors pel·lícules que podem veure a la TV cada setmana.

Comencem, doncs, amb les recomanacions de la setmana del 6 al 12 de setembre.

Imprescindibles:

"Cartes des d'Iwo Jima" de Clint Eastwood. Dimecres 10 a les 22h. a Canal +.

"Match point" de Woody Allen. Dijous 11 a les 22:20h. a TV3.

"Duel a les Terres Altes" de Sam Peckinpah. Divendres 12 a les 18:40h. a TV3.

Es deixen veure:

"Els caçadors de cabelleres" de Sidney Pollack. Dilluns 8 a les 18.30h. a TV3.

"Vull el cap d'Alfredo García" de Sam Peckinpah. Dilluns 8 a les 23.45h. a TV3.

"Bronco Billy" de Clint Eastwood. Dimarts 9 a les 18:20h. a TV3.

"Libertarias" de Vicente Aranda. Divendres 12 a les 22.55h. a 8TV.

"La casa dels esperits" de Billie August. Divendres 12 a les 21.45h. a TV3.

Seguiràs sense tenir una idea de John Ford

"Agafa tot el que hagis sentit a dir; tot el que hagis sentit a dir en la teva vida... Multiplica-ho per cent, i seguiràs sense tenir una idea de John Ford"

James Stewart

"There will be blood" premiada com a millor pel·lícula de l'any per la crítica internacional

La pel·lícula de Paul Thomas Anderson rebrà el premi Fipresci durant el Festival de Sant Sebastià.

El premi Fipresci és un guardò que atorga la crítica internacional.

Clicant aquí podeu veure el comentari que vaig fer sobre aquesta pel·lícula.