Un Nadal de cine (3): "Gelegenheitsarbeit einer Sklavin" (Treballs temporals d'una esclava) d'Alexander Kluge

Després de veure diumenge passat el darrer film de Jean-Luc Godard, se'm va despertar el cuquet, i he volgut recuperar el cineasta alemany Alexander Kluge, reconegut admirador del director francès.

I ho he fet amb la pel·lícula "Gelegenheitsarbeit einer Sklavin" (Treballs temporals d'una esclava), de l'any 1973.

És un film de clara influència godardiana i, en general, de la nouvelle vague francesa. "Al final de l'escapada", "Vivre sa vie" i altres films de Godard són referència per Kluge. I es nota en aquesta pel·lícula i en d'altres com la seva òpera prima "Una noia sense història", de l'any 1966.

"Treballs temporals d'una esclava" és un treball cru. En blanc i negre, i amb uns moviments de càmera bruscos, trencaments de racord, etc. Retrat d'una societat alemanya decadent, d'una època combulsa, d'un sorgiment de consciència obrera i feminista. Ens exposa sis mesos de la vida d'una noia que comença practicant avortaments clandestins (dura, per directa i sense complexes, l'escena de la pràctica d'un dels avortaments) per mantenir al seu marit i que, poc a poc, va adquirint consciència política i social fins a liderar la lluita contra el tancament d'una fàbrica alemanya que estava a punt de deslocalitzar-se i traslladar-se a Portugal (hi ha coses que no canvien amb el pas del temps).

"La seva dona és comunista?" li pregunta el directiu de l'empresa al marit de la protagonista,"el que fa la seva dona és il·legal. És socialisme", continua. "És una de les seves manies", respon el marit.

La pel·lícula és considerada una de les grans obres de Kluge. Molt recomanable veure-la.

La Papa: em toca a mi... i a Kluge i Godard

Alguns/es de vosaltres ja sabeu que des de fa uns mesos col·laboro amb la revista Film Conductor, i també sabeu que Film Conductor i La Papa vam començar el mes d'abril una sessió mensual dedicada a projectar pel·lícules de cinema emergent, rareses cinematogràfiques, cinema d'autor, o com li vulguem dir.

Cada sessió la prepara un dels redactors de la revista. Doncs bé, la propera sessió, la del proper dimarts, em toca programar-la a mi.

I què passarem en aquesta sessió?

Doncs el que he volgut és comparar la trajectòria de dos cineastes europeus: el francès Jean-Luc Godard i l'alemany Alexander Kluge. He triat aquests dos cineastes no perquè siguin els meus preferits, que no ho són, sinó perquè crec que pot tenir interès cinematogràfic.

El que es projectarà serà un fragment de "Vivre sa vie" (1962) de Godard, un fragment de "Una noia sense història" (1966) de Kluge, el llargmetratge "L'atac del present a la resta dels temps" (1985) de Kluge, i el curtmetratge "Dans le noir du temps" (2002) de Godard.

Si us animeu a venir (malgrat la vergonya que em farà) no ho dubteu. Serà el proper dimarts 9 de juny a les 20:30h. a La Papa (C/ Tapioles 12, Metro Poble Sec).


Fragment de "L'atac del present a la resta dels temps" d'Alexander Kluge


Tràiler de "Vivre sa vie" de Jean-Luc Godard

Tarr, Kluge, Godard... Això sí, a casa i en dvd

Fa gairebé tres setmanes que no vaig al cinema. I això el bloc ho nota. No us penseu que tinc una crisi cinèfila, res d'això. Perquè estic veient cinema igualment, i del bo.

Comentava ahir a casa que estava satisfet de com m'anava el curs de cinema per una qüestió que pot semblar un detall mínim, però que no ho és.

El primer curs el vam dedicar exclusivament a l'etapa del cinema mut. I, sincerament, em vaig quedar meravellat de les autèntiques meravelles que vaig arribar a veure. Dreyer, Murnau, Griffith, Stroheim, Eisenstein, Pudovkin, Chaplin, Sjöstrom... Són cineastes estratosfèrics.

L'espai central del segon curs el van ocupar els cineastes dels 30 als 60. I aquí em vaig trobar amb Ford, Welles, Hitchcock, Hawks, Bergman, Rossellini, Visconti, Bresson, Ozu, Mizoguchi, etc. Un luxe.

I aquest darrer curs, m'estic trobant amb un tipus de cinema que no el tenia entre les meves preferències. El cinema d'avantguarda, aquell cinema que trenca amb les formes del classicisme, però que construeix un cinema realment fascinant. Jean-Luc Godard (tot i aquest, com molts dels que he anomenat abans ha anat apareixent des del primer curs), Andrei Tarkovski, Glauber Rocha, Alain Resnais, John Cassavettes, Fassbinder, Jonas Mekas, Chantal Akerman, Béla Tarr, Alexander Kluge, Chris Marker... Grans. Grandíssims noms.

És a dir, en tres cursos m'han fet valorar i gaudir cinemes molt variats i diferents. I això és impagable.

Aquests dies el meu consum cinematogràfic s'està centrant en el darrer tipus de cineasta. Això vol dir que estic tirant de dvd. I és que, per exemple, un cineasta de dimensions grandíssimes com Béla Tarr no ha vist mai, mai, una pel·lícula estrenada a les sales del nostre país. Només cicles com el que recentment ha ofert la Filmoteca o edicions d'algunes de les seves pel·lícules en dvd, com han fet Avalon i l'FNAC, ens permeten tenir accés al seu cinema.

Us passo aquí fragments de tres de les pel·lícules que he vist aquests dies. Espero que us animeu a conèixer alguns d'aquests directors perquè val la pena:

"La condemna" de Béla Tarr:

"Una noia sense història" d'Alexander Kluge



"Vivre sa vie" de Jean-Luc Godard