diumenge, 30 de gener del 2011

Buñuel - Hitchcock: la retroalimentació dels clàssics

Quan un clàssic arriba a ser clàssic, no és perquè sí. Per això és recomanable girar la vista enrere. Recórrer als millors, per arribar a entendre, ni que sigui mínimament, el sentit del que tenim en l'actualitat. I, una de les coses millors que tenen els clàssics, és que tenen la capacitat, no només de generar coses noves que marcaran el camí dels que vénen al darrera, sinó que també són capaços d'agafar coses que han fet altres clàssics i, si no millorar-les, sí afegir-hi ingredients propis que donen noves perspectives al que veus en pantalla.

Ahir vaig decidir recórrer a Luis Buñuel. Reconec que, tot i ser un dels grans del cinema és, per a mi, relativament desconenut. Que jo recordi, de Buñuel fins ahir només havia vist "Abismos de pasión", "El gran calavera" i "Tristana". Ahir hi vaig hi vaig afegir la pel·lícula "Él" de 1953. I em va servir per a reafirmar-me en el que deia al principi: quan un és clàssic, és per alguna cosa. O per moltes coses. Entre d'altres, com afirmava abans, per tenir la capacitat de retroalimentar-se amb el que han aportat altres clàssics.

Veient "Él", em va ser, per exemple, impossible dissociar Buñuel i Hitchcock. Em pregunto si sense "Rebecca" de Hitchcock, "Él" hagués tingut l'ambientació que té. I em pregunto si sense "Él" de Buñuel, "Vértigo" de Hitchcock hagués estat el que va ser. Les escenes que us enllaço a continuació, per exemple, tenen una relació evident. I no són escenes qualssevol. No. Són dues de les escenes centrals d'"Él" i de "Vértigo". Que, alhora, són dues de les pel·lícules centrals de la cinematografia dels dos directors.





És evident, doncs, que per a ser un gran cineasta no n'hi ha prou amb tenir grans idees, amb fer grans aportacions, sinó que també es necessita la humilitat de reconèixer les aportacions fetes per altres i, alhora, l'habilitat i la capacitat de transformar-les sense empitjorar-les. I això Buñuel i Hitchcock ho van saber fer. Per això, Buñuel i Hitchcock són dos dels grans clàssics de la història del cinema.

(Article publicat a Cinergia.net)

3 comentaris:

  1. i quanta raó tens!!!!!
    totalment d'acord amb tu!!!

    ResponElimina
  2. Jo també comparteixo el que dius. No cal inventar-ho tot constantment, beure dels ancestres és una gran recepta, imprescindible diria jo. I a mi em produeix un gran plaer captar les semblances, les relacions entre autors, pel·lícules o gèneres. O que me les facin veure com tu amb les teves aportacions.
    He vist "Animal kingdom" i "Des hommes et des dieux" i m'han agradat molt!
    Petons!

    ResponElimina
  3. Molt bona feina, Roger, cada dia et superes. Bestial aquest flash comparatiu.

    I el millor de tot és que determinades fòrmules funcionen sempre.

    Darreramente estic mirant pelis "d'aquelles de l'any de la pana" i, no se si cal innovar continuament.

    ResponElimina