El potencial del nou cinema català

Aquest vespre es lliuren els guardons de la tercera edició dels Premis Gaudí que atorga l'Acadèmia del Cinema Català. A l'espera de saber què és el que succeirà, de saber si es confirmen els pronòstics que donen a Pa negre com la gran triomfadora de la nit, o de saber si Elisa K, La Mosquitera o algun altre film donarà la sorpresa, crec que és de justícia fer un reconeixement al potencial que ens està oferint el cinema català dels darrers anys.

Acostumats com ens tenia el cinema català a ser el germà petit (o petitíssim) del prestigiós teatre català, no deixa de sorprendre la bona entrada a les pantalles de pel·lícules de joves directors i directores com Cesc Gay, Mar Coll, Albert Serra, Marc Recha o Isaki Lacuesta. Films com Ficció, Tres dies amb la família, El cant dels ocells, Petit indi o Los condenados (per posar una pel·lícula de cadascun dels directors mencionats), formen part, al meu entendre, del millor que ha generat el cinema europeu en els darrers anys. I, sí, dic europeu. No només català.

A aquest salt qualitatiu, s'hi ha d'afegir un salt també quantitatiu, com a mínim pel que fa al vessant més comercial del cinema. I és que en aquest camp el cinema català també hi està buscant un forat. El orfanato, Los ojos de Julia o Bruc, en són exemples.

Aquesta nit quatre pel·lícules opten a ser reconegudes com a millor pel·lícula del cinema català del 2010. Són les ja mencionades Pa negre (d'Agustí Villaronga), Elisa K (Judith Colell i Jordi Cadena) i La mosquitera (d'Agustí Vila), i Herois (de Pau Freixas). Sigui quina sigui la guanyadora, el que sembla clar és que, un any més, quedarà demostrat el potencial del nou cinema català. Enhorabona, doncs.

Article publicat a cinergia.net