Què és per a tu el cinema?

Proposo un experiment. Alguns i algunes de vosaltres ja haureu rebut aquesta tarda un mail meu on us feia una pregunta: què és per a tu el cinema?

L'objectiu és tant senzill com, segurament, inútil. Es tracta de construir una definició col·lectiva del que és el cinema.

Òbviament qui no hagi rebut el meu mail pot participar igualment deixant les seves reflexions en el bloc.

De moment he rebut dues respostes. Aquí van:

L'Alfons ha dit: "El cinema forma part de la meva vida. M'ha aportat moltes coses: entreteniment, cultura, informació, debat... però sobretot m'ha provocat emocions i m'ha despertat il·lusions".

La Laura ha dit: "En primer lloc és art en el sentit que una sèrie de persones van teixint al llarg d'uns mesos unes imatges, unes paraules, unes expressions i gestos que posteriorment són vistes, escoltades i sentides per d'altres. En segon lloc és expressió: algú pensa una història i la transmet a través d'unes imatges. Però també és entreteniment perquè ens fa oblidar per unes hores el nostre dia a dia, identificant-nos amb els personatges i les seves històries. I, en darrer terme, és aprenentatge, sobretot el cinema històric i el documental, perquè ens posen davant d'èpoques i situacions a les que segurament no hi arribariem d'una altra manera".

Si algú més s'hi anima, anirem construint la definició: Què és per a nosaltres el cinema?

Aquesta nit he rebut dues definicions més:

Saturn ha dit: "Per a mi és una estoneta de plaer. És quan et deixes endur per la història d'algú altre que, des d'una gran pantalla, entra dins teu i et deixa que el/la coneguis en uns 90 minuts. Obres els ulls i desapareixes dins la pantalla.
Alhora, també és com un quadre. Penso que dirigir una pel·lícula ha de ser com pintar un quadre a l'oli, poc a poc, fent-li un munt de pinzellades i retocs... esborrant i tornant a començar... somrient veient-ne el resultat. El cinema és una obra d'art. Si no, no és cinema, tan sols imatges i sons en una pantalla. I per a tu, Roger, és un gran regal. T'ha despertat una passió i això s'ha d'aprofitar. Apassionar-se és el millor de la vida. Fes d'aquest art el teu camí!".

I la Raquel ha dit: "El cinema és una representació artística de la vida. És literatura amb imatges i un llenguatge propi. Pot ser narració o pot ser poesia. A més, se li sumen paisatge, música i personatges. Té un ritme propi i ens endinsa, durant una hora i mitja o més, en un món determinat. Sovint esdevé una bona forma de catarsi i de fugida d'aquest món. De vegades és un aprenentatge i sempre és un exercici d'art".

I una aportació matinal:

L'Angelina diu: "De joveneta el cine era la diversió del diumenge. Sense cap possibilitat d'elecció. Es veia allò que programava el Casal (de Cerdanyola). De gran, a la diversió s'hi ha anat sumant el sentit de cultura i d'art. Un art aparentment més fàcil d'entendre que d'altres perquè el cine segueix sent majoritàriament històries de gent. En el cine encara hi ha poc de l'abstracció de la pintura o de la dissonància de la música clàssica moderna".