Depressió post-Almodóvar

El dia 9 d'abril vaig anar a veure "Los abrazos rotos" de Pedro Almodóvar. Des de llavors no he tornat al cine. Un mes i catorze dies sense anar al cinema per a un cinèfil són molts dies. Hi ha relació causa - efecte entre la meva deserció del cinema i la pel·lícula, profundament avorrida, d'Almodóvar? Qui sap...

La qüestió de fons, però, és que crec que aquest 2009 és d'un nivell cinematogràfic molt pobre. Traient algunes excepcions de principis d'any, la resta poca cosa. Potser haurem d'esperar a veure què en surt de Cannes o de Donosti i tenir sort amb alguna sorpresa que pugui aparèixer de forma inesperada.

Jo, per sort, i com ja vaig dir fa poc, vaig tirant de dvd intentant descobrir coses noves i no tant noves que em permetin superar aquesta espècie de depressió post-Almodóvar.

I mentre vaig superant aquesta situació, aprofito per commemorar el 25è aniversari de l'estrena de "Paris, Texas" de Wim Wenders. Pel·lícula que no em canso de veure i que, encara avui, aconsegueix posar-me la pell de gallina i omplir-me els ulls de llàgrimes en més d'una ocasió.

Documenta Madrid 2009

Me'n vaig cap a Madrid a consumir documentals.

Spot de Documenta Madrid 2009:

11è Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona

Avui comença l'onzena edició del BAFF. Un dels festivals de cinema asiàtic de més prestigi.

Doneu una ullada a la programació que segur que hi trobareu coses que valen la pena!

Tarr, Kluge, Godard... Això sí, a casa i en dvd

Fa gairebé tres setmanes que no vaig al cinema. I això el bloc ho nota. No us penseu que tinc una crisi cinèfila, res d'això. Perquè estic veient cinema igualment, i del bo.

Comentava ahir a casa que estava satisfet de com m'anava el curs de cinema per una qüestió que pot semblar un detall mínim, però que no ho és.

El primer curs el vam dedicar exclusivament a l'etapa del cinema mut. I, sincerament, em vaig quedar meravellat de les autèntiques meravelles que vaig arribar a veure. Dreyer, Murnau, Griffith, Stroheim, Eisenstein, Pudovkin, Chaplin, Sjöstrom... Són cineastes estratosfèrics.

L'espai central del segon curs el van ocupar els cineastes dels 30 als 60. I aquí em vaig trobar amb Ford, Welles, Hitchcock, Hawks, Bergman, Rossellini, Visconti, Bresson, Ozu, Mizoguchi, etc. Un luxe.

I aquest darrer curs, m'estic trobant amb un tipus de cinema que no el tenia entre les meves preferències. El cinema d'avantguarda, aquell cinema que trenca amb les formes del classicisme, però que construeix un cinema realment fascinant. Jean-Luc Godard (tot i aquest, com molts dels que he anomenat abans ha anat apareixent des del primer curs), Andrei Tarkovski, Glauber Rocha, Alain Resnais, John Cassavettes, Fassbinder, Jonas Mekas, Chantal Akerman, Béla Tarr, Alexander Kluge, Chris Marker... Grans. Grandíssims noms.

És a dir, en tres cursos m'han fet valorar i gaudir cinemes molt variats i diferents. I això és impagable.

Aquests dies el meu consum cinematogràfic s'està centrant en el darrer tipus de cineasta. Això vol dir que estic tirant de dvd. I és que, per exemple, un cineasta de dimensions grandíssimes com Béla Tarr no ha vist mai, mai, una pel·lícula estrenada a les sales del nostre país. Només cicles com el que recentment ha ofert la Filmoteca o edicions d'algunes de les seves pel·lícules en dvd, com han fet Avalon i l'FNAC, ens permeten tenir accés al seu cinema.

Us passo aquí fragments de tres de les pel·lícules que he vist aquests dies. Espero que us animeu a conèixer alguns d'aquests directors perquè val la pena:

"La condemna" de Béla Tarr:

"Una noia sense història" d'Alexander Kluge



"Vivre sa vie" de Jean-Luc Godard

Els llibres que han entrat a casa per Sant Jordi

Barcelona rebelde, de l'amic Guillem Martínez.

Asesinos, d'Álvaro Abós.

El factor humà, de John Carlin.

El silenci, de Gaspar Hernàndez.

El chino, de Henning Mankell.

Els globus vermells dels Verdi

Avui s'estrena la nova pel·lícula de Hou Hsiao-Hsien, "El vol del globus vermell". Encara no he vist la pel·lícula, però m'ha semblat interessant la iniciativa dels cinemes Verdi de Barcelona. La pel·lícula de Hou Hsiao-Hsien està inspirada en un curtmetratge francès de l'any 1956, "Le ballon rouge", dirigit per Albert Lamorisse. Doncs bé, des d'avui mateix, tothom que vagi als Verdi a la sessió de les 21:50 podrà veure gratuïtament el curt d'Albert Lamorisse i, després, la nova pel·lícula de Hsiao-Hsien.

Aquí podeu veure un fragment de "El globus vermell" i el tràiler de "El vol del globus vermell":

Seqüències inoblidables (19): La leyenda de la ciudad sin nombre

Potser no és la millor seqüència de la història. Segur que "La leyenda de la ciudad sin nombre" de Joshua Logan no està, ni de lluny, entre les millors pel·lícules de la història. Però aquest tema, interpretat per Lee Marvin, és inoblidable.