Una catifa voladora

"Una pel·lícula és una catifa voladora que pot arribar a tot arreu. No és una qüestió de màgia. És treball polític. Cal estudiar i investigar, registrar aquesta investigació i aquest estudi, i després mostrar el resultat (el muntatge) a altres combatents. (···) Rodar políticament una pel·lícula. Muntar-la políticament. Difondre-la políticament. (···) En literatura i en art, lluitar en dos fronts. El front polític i l'artístic".

Manifest

Al Fatah, Juliol 1970

Jean - Luc Godard

L'estupidesa és més profunda que la intel·ligència

Estic llegint un llibre d'entrevistes als protagonistes de la Nouvelle Vague francesa, i no em puc estar de reproduir aquí uns paràgrafs amb paraules de Claude Chabrol. Impagables:

L'estupidesa és infinitament més fascinant que la intel·ligència, infinitament més profunda. La intel·ligència té els seus propis límits, mentre que l'estupidesa no els té. Veure un ésser humà profundament estúpid és molt enriquidor, i no se l'ha de menysprear per això.

Conec un cretí, un cretí absolut, ho sé, el que no deixa de ser una condició apassionant. Jo l'utilitzo, ell m'utilitza: ens utilitzem l'un a l'altre. Però no sentim cap menyspreu l'un per l'altre.

Crec, d'altra banda, que ell és conscient de la seva estupidesa. Però això no canvia res, ja que no ser conscients de la nostra pròpia estupidesa no ens fa ser menys estúpids, el que aconsegueix simplement és que l'estupidesa sigui encara més fascinant.

"Coeurs" ("Asuntos privados en lugares públicos") d'Alain Resnais

Anar a veure "Coeurs" val la pena, encara que sigui només per veure la darrera (per ara) pel·lícula d'Alain Resnais (85 anys), un dels grans mestres de la història del cinema, que es va fer cèlebre amb pel·lícules com "Hiroshima mon amour" o "L'any passat a Marienbad", i que formava part de la generació de cineastes francesos coneguts com la nouvelle vague.

Però, a part de l'interès que ha d'aixecar anar a veure una pel·lícula d'un dels mites del cinema, "Coeurs" s'ha d'anar a veure perquè és una molt bona pel·lícula.

És una pel·lícula que podriem qualificar com a "íntima". No és una gran super-producció, sinó que és una pel·lícula que busca aprofundir en l'estat anímic d'una sèrie de personatges, perfectament caracteritzats, en la seva vida quotidiana que, per diferents causes, els ha portat a la soledat.

Resnais posa en marxa una metàfora durant tota la pel·lícula. Com ell mateix explica "el destí dels personatges es posa en dubte per altres personatges als quals no coneixen, amb els que mai es troben. Amb els actors i amb els tècnics, vaig inventar la metàfora de set insectes atrapats en una teranyina, una teranyina que l'aranya ha abandonat. Sovint, de petit, vaig tenir l'ocasió de veure alguna cosa així en pondre's el sol o a la matinada, amb la rosada. L'aranya no hi és, els insectes s'ignoren entre si, però quan un d'ells s'agita, tremola tota la teranyina".

I aquesta teranyina, que és metafòrica i que es troba en l'interior de cadascun dels personatges, també es trasllada a la pantalla. En la majoria de plans de la pel·lícula s'hi troben elements que recorden a una teranyina: cortines, plantes de formes recargolades, ornamentació amb formes de xarxa.

Quan veus aquesta pel·lícula tens la sensació que tot en pantalla està pensat de forma meticulosa: els elements d'atrezzo, l'escenografia, la llum, els diàlegs... La meticulositat de Resnais es veu confirmada quan el propi director explica que va pensar 104 títols diferents per la pel·lícula abans de triar "Coeurs".

El to de la pel·lícula és realista, però hi ha una espècie d'ambient màgic i passional, realçat en part gràcies als flocs de neu que apareixen cada cop que es passa de la història d'un dels personatges a una altra. Per cert, que els flocs de neu són els protagonistes d'una seqüència magistral, un dels clímax de la pel·lícula.

No explico més. Aneu a veure-la.

Nota de "Coeurs": Notable


Tràiler de "Coeurs" ("Asuntos privados en lugares públicos")