Divendres a la tarda vaig començar una cosa d'aquelles que feia temps que esperava. L'anàlisi, en el marc del tercer curs de direcció cinematogràfica, de la pel·lícula "L'any passat a Marienbad" d'Alain Resnais. Seran quatre sessions de quatre hores cadascuna per intentar entendre el rerefons d'aquesta pel·lícula referent del cinema abstracte i conceptual.
No serà fàcil. No serà fàcil perquè és una pel·lícula que renuncia a la narrativa, que se centra bàsicament en les formes. Tots els missatges de la pel·lícula es donen a través de les formes. Per això gairebé es pot dir hi ha tantes interpretacions com espectadors té la pel·lícula. Pel·lícula que, com no podia ser d'una altra manera, crea una divisió total d'opinions: uns l'odien i els altres l'idolatren. No hi ha terme mig. A mi em queden 12 hores de classe per a posicionar-me.
De moment us deixo aquí els minuts inicials de la pel·lícula.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alain Resnais. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alain Resnais. Mostrar tots els missatges
diumenge, 16 de novembre del 2008
dijous, 20 de març del 2008
"Coeurs" ("Asuntos privados en lugares públicos") d'Alain Resnais
Anar a veure "Coeurs" val la pena, encara que sigui només per veure la darrera (per ara) pel·lícula d'Alain Resnais (85 anys), un dels grans mestres de la història del cinema, que es va fer cèlebre amb pel·lícules com "Hiroshima mon amour" o "L'any passat a Marienbad", i que formava part de la generació de cineastes francesos coneguts com la nouvelle vague.
Però, a part de l'interès que ha d'aixecar anar a veure una pel·lícula d'un dels mites del cinema, "Coeurs" s'ha d'anar a veure perquè és una molt bona pel·lícula.
És una pel·lícula que podriem qualificar com a "íntima". No és una gran super-producció, sinó que és una pel·lícula que busca aprofundir en l'estat anímic d'una sèrie de personatges, perfectament caracteritzats, en la seva vida quotidiana que, per diferents causes, els ha portat a la soledat.
Resnais posa en marxa una metàfora durant tota la pel·lícula. Com ell mateix explica "el destí dels personatges es posa en dubte per altres personatges als quals no coneixen, amb els que mai es troben. Amb els actors i amb els tècnics, vaig inventar la metàfora de set insectes atrapats en una teranyina, una teranyina que l'aranya ha abandonat. Sovint, de petit, vaig tenir l'ocasió de veure alguna cosa així en pondre's el sol o a la matinada, amb la rosada. L'aranya no hi és, els insectes s'ignoren entre si, però quan un d'ells s'agita, tremola tota la teranyina".
I aquesta teranyina, que és metafòrica i que es troba en l'interior de cadascun dels personatges, també es trasllada a la pantalla. En la majoria de plans de la pel·lícula s'hi troben elements que recorden a una teranyina: cortines, plantes de formes recargolades, ornamentació amb formes de xarxa.
Quan veus aquesta pel·lícula tens la sensació que tot en pantalla està pensat de forma meticulosa: els elements d'atrezzo, l'escenografia, la llum, els diàlegs... La meticulositat de Resnais es veu confirmada quan el propi director explica que va pensar 104 títols diferents per la pel·lícula abans de triar "Coeurs".
El to de la pel·lícula és realista, però hi ha una espècie d'ambient màgic i passional, realçat en part gràcies als flocs de neu que apareixen cada cop que es passa de la història d'un dels personatges a una altra. Per cert, que els flocs de neu són els protagonistes d'una seqüència magistral, un dels clímax de la pel·lícula.
No explico més. Aneu a veure-la.
Nota de "Coeurs": Notable
Tràiler de "Coeurs" ("Asuntos privados en lugares públicos")
Però, a part de l'interès que ha d'aixecar anar a veure una pel·lícula d'un dels mites del cinema, "Coeurs" s'ha d'anar a veure perquè és una molt bona pel·lícula.
És una pel·lícula que podriem qualificar com a "íntima". No és una gran super-producció, sinó que és una pel·lícula que busca aprofundir en l'estat anímic d'una sèrie de personatges, perfectament caracteritzats, en la seva vida quotidiana que, per diferents causes, els ha portat a la soledat.
Resnais posa en marxa una metàfora durant tota la pel·lícula. Com ell mateix explica "el destí dels personatges es posa en dubte per altres personatges als quals no coneixen, amb els que mai es troben. Amb els actors i amb els tècnics, vaig inventar la metàfora de set insectes atrapats en una teranyina, una teranyina que l'aranya ha abandonat. Sovint, de petit, vaig tenir l'ocasió de veure alguna cosa així en pondre's el sol o a la matinada, amb la rosada. L'aranya no hi és, els insectes s'ignoren entre si, però quan un d'ells s'agita, tremola tota la teranyina".
I aquesta teranyina, que és metafòrica i que es troba en l'interior de cadascun dels personatges, també es trasllada a la pantalla. En la majoria de plans de la pel·lícula s'hi troben elements que recorden a una teranyina: cortines, plantes de formes recargolades, ornamentació amb formes de xarxa.
Quan veus aquesta pel·lícula tens la sensació que tot en pantalla està pensat de forma meticulosa: els elements d'atrezzo, l'escenografia, la llum, els diàlegs... La meticulositat de Resnais es veu confirmada quan el propi director explica que va pensar 104 títols diferents per la pel·lícula abans de triar "Coeurs".
El to de la pel·lícula és realista, però hi ha una espècie d'ambient màgic i passional, realçat en part gràcies als flocs de neu que apareixen cada cop que es passa de la història d'un dels personatges a una altra. Per cert, que els flocs de neu són els protagonistes d'una seqüència magistral, un dels clímax de la pel·lícula.
No explico més. Aneu a veure-la.
Nota de "Coeurs": Notable
Tràiler de "Coeurs" ("Asuntos privados en lugares públicos")
Subscriure's a:
Missatges (Atom)