"Bonnie & Clyde" és una de les pel·lícules de la meva infantesa. Em van fascinar els dos personatges que tenien com a objectiu fugir, que vivien gràcies al profund amor que sentien l'un per l'altre, i que van acabar, com no podia ser d'una altra manera, d'una forma tant tràgica com èpica.
Ara, 76 anys després de la seva mort, es publica Wanted lovers. Las cartas de amor de Bonnie and Clyde. Un llibre que recull les cartes d'amor que es van enviar aquests dos personatges mítics. Un llibre que, espero, no tardi massa en estar a les meves prestatgeries.
Com alguns ja sabeu, aquesta setmana he començat el màster de guió de cinema i televisió que es fa al Taller de Guionistes (per cert, encara hi ha places disponibles, així que si algú s'hi vol apuntar, encara pot).
Doncs bé, una de les lectures obligatòries que tenim per davant, és La llavor immortal: els arguments universals en el cinema, de Jordi Balló i Xaver Pérez.
Divendres en vaig començar la lectura i, amb el poc que porto de llegit, ja m'atreveixo a recomanar-lo. No només a les persones que els interessi el cinema, sinó també a les persones que els agradi la literatura, l'escriptura, etc.
I és que el que fa aquest llibre és mostrar la relació que hi ha entre els grans clàssics de la literatura universal i l'argument de moltes de les pel·lícules que hem vist durant la nostra vida.
Així, per exemple, podrem veure com darrere de pel·lícules tant diferents com la saga de James Bond o 2001, hi ha amagat el mite de Jàson i els argonautes. O podrem descobrir en l'Ethan de Centauros del desierto un particular Ulisses. O veurem com La passió de Joana d'Arc de Carl T. Dreyer i El procés de Joana d'Arc de Robert Bresson, són un mirall de la tragèdia d'Antígona.
Ja us dic que tot just estic a les primeres pàgines d'aquest llibre. Però malgrat això, crec que és una lectura recomanable.
Tothom coneix la "Rebecca" de Hitchcock. Una obra mestra. Una grandiosa obra del cinema. De fet, fa poc em van demanar la llista de les meves 10 pel·lícules preferides, i hi vaig incloure "Rebecca" sense pensar-m'ho massa.
L'impressionant inici amb el ja mític "Anoche soñé que volvía a Manderley...", i tot el que venia al darrera, amb interpretacions impecables, moviments de càmera espectaculars, il·luminació pertorbadora, personatges fascinants, construïa una pel·lícula única.
Aquestes darreres setmanes m'he endinsat en l'altra "Rebecca". La "Rebecca" original. La novel·la de Daphne du Maurier i, oh sacrilegi!, m'he trobat amb una novel·la que, fins i tot, pot arribar a superar la pel·lícula del gran mestre. M'hi he enganxat fins que l'he acabat, i això que, òbviament, després d'haver vist la pel·lícula cinc o sis vegades, coneixia l'argument de sobres.
En fi, que com dic en el títol, "Rebecca" és una doble obra mestra. Del cinema i de la literatura.
(Malgrat el que dic del llibre, us regalo, novament, la seqüència inicial de la pel·lícula)
Avui m'he posat a fullejar el llibre "1001 películas que hay que ver antes de morir" de Steven Jay Schneider. Malgrat que el títol del llibre és d'aquells que, per la seva evident vocació comercial, no em criden massa l'atenció, la veritat és que tractant-se d'un volum de gairebé 1.000 pàgines i parlant de 1001 pel·lícules és obvi que en ell s'hi troben bona part de les millors pel·lícules de la història del cinema.
He fet, per simple curiositat, l'exercici de veure quines pel·lícules es van estrenar l'any 1958, és a dir ara fa 50 anys. I la veritat és que va ser una collita cinematogràfica bastant bona.
Començant per un dels meus westerns preferits: "El hombre del oeste" d'Anthony Mann, amb un gran Gary Cooper.
Seguint per "Sed de mal" d'Orson Welles, i interpretada pel propi Welles, per Charlton Heston i Janet Leigh, entre d'altres.
Continuant per la gran "Vértigo" d'Alfred Hitchcock, amb uns memorables James Stewart i Kim Novak.
I acabant amb l'humor àcid de Jacques Tati a "Mon oncle".
I, enmig d'aquestes obres mestres, altres pel·lícules com "Gigi" de Vincente Minneli, "Fugitivos" de Stanley Kramer, "Cenizas y diamantes" d'Andrej Wajda o "Drácula" de Terence Fisher.
Estreno avui una nova secció: la ressenya, o simplement comentaris, de llibres dedicats al cinema. I començo amb el llibre "John Ford" de Peter Bogdanovic.
Es tracta d'un llibre amè dedicat, òbviament, a John Ford i a les seves pel·lícules. I està fet a partir d'entrevistes al propi director i diàlegs amb diverses persones que van treballar amb Ford.
És un llibre dividit en tres parts. En la primera es parla de la pròpia figura de Ford. D'on venia, quina era la seva forma de treballar, quina era la seva idea del cinema, etc. La segona part té més format d'entrevista en la qual Ford i Bogdanovic repassen la pràctica totalitat de la filmografia de Ford. I la darrera part són les fitxes de les gairebé 140 pel·lícules que aquest geni del cinema va realitzar.
Crec que és un bon llibre per a començar a conèixer la dimensió de John Ford.
Us deixo aquí alguns extractes del llibre que defineixen molt bé de quin tipus de personatge i cineasta estem parlant:
Estábamos haciendo una película -dice el cámara Joseph La Shelle- y el jefe del estudio envió a su ayudante a decir a Ford que llevaba un día de retraso. "Ah -dijo Ford muy cortés-. ¿Y cuantas páginas se figura que podemos rodar al día?" "Unas ocho, supongo" -dijo el tío-. "¿Quiere darme el guión?" -preguntó Ford, y el ayudante se lo dio. Contó ocho páginas que todavía no se habían rodado, las arrancó y le devolvió el guión-. "Ahora puede decirle a su jefe que ya estamos al día" -le dijo. Y ya no rodó las ocho páginas.
"Ford siempre odió a los policías religiosamente, como por fe", recuerda Parrish. "Despreciaba enormemente todo tipo de autoridad, de influencia paterna sobre él; a todos los productores, a todo el dinero; eran sus enemigos. En El Delator, el primer día de rodaje reunió a todos los actores y los técnicos en medio de estudio y llevó allí al productor. 'Mirad bien a este tío', dijo Ford, y lo agarró por la barbilla. 'Este es Cliff Reid. Es el productor. Miradlo ahora porque no lo vais a volver a ver en el estudio hasta que esté terminada la película.' Y fue así. Nunca volvimos a verlo. Desapareció sencillamente".
Cuando le preguntaron a Orson Welles qué directores estadounidenses le atraían más, contestó: "los viejos maestros. Quiero decir John Ford, John Ford y John Ford".
Fitxa del llibre
Títol: John Ford Autor: Peter Bogdanovic Editorial: Fundamentos 3ª edició: 1991
