Tothom coneix la "Rebecca" de Hitchcock. Una obra mestra. Una grandiosa obra del cinema. De fet, fa poc em van demanar la llista de les meves 10 pel·lícules preferides, i hi vaig incloure "Rebecca" sense pensar-m'ho massa.
L'impressionant inici amb el ja mític "Anoche soñé que volvía a Manderley...", i tot el que venia al darrera, amb interpretacions impecables, moviments de càmera espectaculars, il·luminació pertorbadora, personatges fascinants, construïa una pel·lícula única.
Aquestes darreres setmanes m'he endinsat en l'altra "Rebecca". La "Rebecca" original. La novel·la de Daphne du Maurier i, oh sacrilegi!, m'he trobat amb una novel·la que, fins i tot, pot arribar a superar la pel·lícula del gran mestre. M'hi he enganxat fins que l'he acabat, i això que, òbviament, després d'haver vist la pel·lícula cinc o sis vegades, coneixia l'argument de sobres.
En fi, que com dic en el títol, "Rebecca" és una doble obra mestra. Del cinema i de la literatura.
(Malgrat el que dic del llibre, us regalo, novament, la seqüència inicial de la pel·lícula)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rebecca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rebecca. Mostrar tots els missatges
diumenge, 1 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)