En un post recent us comentava que pel·lícules com "Nothing personal" reflecteixen el tipus de cinema que, actualment, més m'atrau. Vaig anar a veure "Le regufe" (traduïda aquí com "El meu refugi" o "Mi refugio") amb el pressentiment que em trobaria davant d'una pel·lícula d'aquest estil. I, en part, és així. O, com a mínim, crec que el director d'aquesta pel·lícula així ho vol. Però el resultat no és reeixit.
Les dues pel·lícules tenen un plantejament molt semblant: La convivència de dues persones, unides per l'atzar o pel destí, en un espai reduit i en circumstàncies més o menys tràgiques o problemàtiques.
La diferència entre les dues pel·lícules ens porta a veure la gran importància que té una bona construcció dels personatges. "Nothing personal" ens presenta uns personatges sobre els quals no en sabem, ni en sabrem, pràcticament res. "Le refuge", en canvi, ens ofereix dos personatges sobre els quals sí que en sabrem alguna cosa i sobre els quals n'anirem sabent més durant el film. Però, paradoxalment, malgrat aquest major coneixement dels personatges de "Le refuge", la parella de "Nothing personal" és infinitament més potent. La relació entre ells, els diàlegs i silencis plens de significat, l'evolució interna que pateixen durant la pel·lícula, fan avançar la història malgrat que, com deia abans, acabi el film sense saber massa més del que sabiem al principi.
En canvi, a "Le refuge" els personatges (que d'entrada són personatges que poden tenir un gran potencial) no evolucionen, no tenen excessives contradiccions internes, no tenen conflictes suficientment potents com per a què guanyin interès. I això, en una pel·lícula en la qual l'eix central, o únic, és la relació entre dos personatges i la seva evolució, és fatal.
No dic que sigui una mala pel·lícula, perquè segurament no ho és. Però sí que és un exemple de potencial poc aprofitat i del fet que, malgrat que sembli el contrari, fer pel·lícules petites i intimistes és, segur, molt complicat.
Nota de "Mi refugio": aprovat baix
Tot i que en l'opinió sobre "Incepcion" no estàvem d'acord pel que fa a "Girlfriend experience" i "Le refuge" coincideixo absolutament amb tu. La forma, el muntatge de la primera a mi també em va atrapar (també em va despertar un somriure l'última escena de la pel·licula, tot i que jo no tenia al darrere cap senyora que no li hagués agradat gens la pel·li). I també crec que a "Le refuge",com tu dius, per molt que vulgui perfilar l'intimisme com a "Nothing personal" no se li acosta ni a la sola de les sabates.
ResponEliminaMalgrat algunes excepcions normals, necessàries i positives tenim el mateix gust cinematogràfic. Per alguna cosa serà que llegeixo sempre els teus posts!
Salutacions!
I jo ben content que segueixis el meu bloc! ;)
ResponElimina