La crisi dels 40 feta pel·lícula

De vegades la senzillesa és el que fa gran una cosa. També una pel·lícula. Amb pocs recursos i poques pretensions es pot fer una bona pel·lícula. Crec que és el cas de "Ficció" del català Cesc Gay.

Acostumo a parlar de qüestions més o menys tècniques quan faig ressenyes de les pel·lícules, però amb aquesta pel·lícula em ve de gust parlar del tema. Potser perquè el veig més proper que d'altres. Potser perquè tracta d'aquell moment de la vida, el que es dóna quan t'acostes als 40, i mires enrere i veus que potser no has fet tot el que voldries, i mires endavant i no ho veus massa clar.

Crisi d'identitat, que li diu l'Eduard Fernández en aquest fragment. Segur que tots aquells i aquelles que rondeu aquesta edat, us sentireu identificats, en major o menor mesura, amb parts d'aquesta pel·lícula i, en concret, d'aquest fragment.

"V.O.S" de Cesc Gay

"V.O.S" és una pel·lícula que no passarà a la història del cinema. Tampoc ho pretén.

Es tracta d'una comèdia lleugera, amb cert to "woodyallenesc", que juga amb espais interiors i exteriors (els protagonistes entren i surten d'una pel·lícula), espais que barregen la ficció i la realitat, donant un cert aire caòtic a la pel·lícula. El film arrisca ja que la comèdia, sobretot la comèdia que barreja personatges, temps i realitats, com és el cas, corre el risc d'estavellar-se si no està tancada del tot. "V.O.S." juga al límit.

Les interpretacions tampoc passaran a la història, tot i que potser qui destaca més és Vicenta N'dongo.

Això sí, penso que hi ha tota una generació, la que ronda els quaranta (i a la qual m'hi començo a acostar perillosament) que pot sentir-se identificada amb part dels problemes i conflictes que viuen els personatges Això farà, sens dubte, valorar més la pel·lícula.

Nota de "V.O.S.": aprovat