Després de nosequantes setmanes, he tornat al cinema. Cosa estranya en mi, a més, ho he fet per anar a veure una pel·lícula del mainstream: "X-Men: First class". Per afegir-hi més cosa, com que aquesta resulta ser la cinquena pel·lícula de la saga X-Men (tot i que, cronològicament seria la primera perquè es tracta del típic capítol dedicat a explicar "els orígens de") i jo fins ara no n'havia vist cap, el matexi diumenge, abans de veure la pel·lícula, vaig decidir veure un altre dels films de la saga. En aquest cas "X-Men 2". O sigui, ració doble.
Si llegiu amb assiduïtat La Llanterna Màgica, sabreu que aquest no és el tipus de film que més m'atragui. Ni de lluny. Però, tot i això, crec que, dintre del seu gènere, és una bona pel·lícula. Sense conèixer el còmic que dóna origen als films i, per tant, sense saber la fidelaitat a la història original, i sense haver vist tres de les pel·lícules de la saga, "X-Men: Fisrt class" compleix amb el que se li ha de demanar a aquest tipus de pel·lícula: entreteniment, acció, espectacularitat.
D'altra banda, tot i que el tipus de film tampoc permet endinsar-se massa en una de les coses que més valoro de les pel·lícules i dels guions, com és l'interior, profunditat i recorregut dels personatges, també és cert que el treball de Matthew Vaughn tampoc es queda en un missatge planer o buit. I és que, suposo que arrel del còmic original, la història planteja com a debat de fons alguns dels temes més tradicionals de la literatura i l'art universal: la lluita entre el bé i el mal o la por a (i la lluita contra) allò desconegut.
En definitiva, una bona proposta per passar una estona entretinguda.
Nota de "X-Men: First class": aprovat alt.
M'he vist tota la nissaga ja que el nen n'és un fanàtic.
ResponEliminaCom un ja entra al cinema sabent què és el que va a veure, la veritat és que les pelis d’X-men compleixen perfectament amb un dels seus objectius prioritaris: entretenir. I entretenir amb un producte digne i ben fet.