I l'emoció enllaça, gairebé immediatament, amb el rostre de Giulietta Masina. Gelsomina. Segurament el rostre amb una major bellesa innocent de la història del cinema.
Contrasta amb la duresa de Zampanó, Anthony Quinn.
Fellini ens transporta a través d'una mena de road-movie tragicòmica que, com totes les tragicomèdies, és molt més tràgica que còmica. I és que les situacions poden ser còmiques, però les realitats, externes i internes, són tràgiques.
Gelsomina: "Ningú no em necessita. Per què visc? Per què vaig venir a aquest món?".
Tragèdia pura. Barroquisme pur. Exageració clàssica. Cinema italià majúscul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada