Tot just em queden tres mesos per acabar els estudis de direcció cinematogràfica. Tres mesos per a completar aquests tres anys d'immersió intensíssima en el Setè Art. Durant aquests tres anys hauré vist milers de seqüències de les millors pel·lícules de la història del cinema.
Un luxe.
Un luxe conèixer de ben a prop a Griffith, Murnau, Eisenstein, Pudovkin, Chaplin, Dreyer, Walsh, Ford, Hawks, Welles, Tourneur, Rossellini, Visconti, Bresson, Resnais, Truffaut, Godard, Ray, Peckinpah, Lubitsch, Bergman, Lang, Ozu, Ophulls, Hitchcock, Buñuel, Renoir. I tants d'altres.
No sé si aquests tres anys em serviran des del punt de vista professional. Tant debò. Però si no és així, em queda la tranquil·litat d'haver gaudit, d'haver après i d'haver viscut grans moments davant d'una pantalla. Però d'aquests grans moments, a falta de tres mesos per acabar i de les sorpreses que puguin venir, em quedo amb dos.
El primer gran moment el recordo perfectament. Va ser el primer visionat (després n'han vingut tres o quatre més) de "La passió de Joana d'Arc" de Carl T. Dreyer, una pel·lícula muda de l'any 1928 que em va deixar impressionat. I em va començar a demostrar que això del cinema era molt gran.
El segon gran moment el vaig viure ahir. I va ser gràcies a Jean-Luc Godard i la seva pel·lícula "Dans le noir du temps". Una pel·lícula de l'any 2004, de tansols 10 minuts de durada. Però quins 10 minuts! 10 minuts que valen els tres anys de curs. Potser quan la veieu pensareu que exagero. Potser aquesta valoració la faig condicionat després de tres anys intensos de consumir, en el millor sentit de la paraula, compulsivament coneixements cinematogràfics. Potser sí. Però em semblen 10 minuts d'una lucidesa extrema. Una reflexió brutal sobre el cinema i sobre la història contemporània. És com un adéu a tot, com un adéu al cinema i a la història. El final del cinema, el final de la història.
És recomanable veure-la en pantalla gran, a les fosques i amb un bon so. Si l'aconseguiu, veieu-la així. Si no l'aconseguiu, us haureu de quedar amb el que es troba a youtube (lúnica versió amb subtítols en espanyol que he trobat acaba mig minut abans que finalitzi la pel·lícula, així que us deixo la versió amb subtítols en anglès):
"Les derniers minutes de l'Eternel"
ResponElimina"Vivre sa vie immortal du cinéma"
"Soir, dit elle; soir, disent ils".
Dans les noir du temps.
Gràcies, Roger, per compartir amb nosaltres aquests moments immensos. Em sembla que m'has contagiat molta part de passió pel bon cinema. I t'ho agraeixo molt.