Divendres a la tarda vaig començar una cosa d'aquelles que feia temps que esperava. L'anàlisi, en el marc del tercer curs de direcció cinematogràfica, de la pel·lícula "L'any passat a Marienbad" d'Alain Resnais. Seran quatre sessions de quatre hores cadascuna per intentar entendre el rerefons d'aquesta pel·lícula referent del cinema abstracte i conceptual.
No serà fàcil. No serà fàcil perquè és una pel·lícula que renuncia a la narrativa, que se centra bàsicament en les formes. Tots els missatges de la pel·lícula es donen a través de les formes. Per això gairebé es pot dir hi ha tantes interpretacions com espectadors té la pel·lícula. Pel·lícula que, com no podia ser d'una altra manera, crea una divisió total d'opinions: uns l'odien i els altres l'idolatren. No hi ha terme mig. A mi em queden 12 hores de classe per a posicionar-me.
De moment us deixo aquí els minuts inicials de la pel·lícula.
Bufa!!!
ResponEliminapel.lícula que sempre m'ha fet respecte veure-la perquè els qui em parlaven d'ella eren de la banda: odi!!
sort!!
i espero aquest anàlisi teu :-)
petó
La veritat és que és una pel·lícula difícil, difícil. Jo de moment no em posiciono, però no crec que l'acabi idolatrant...
ResponEliminaJo tampoc l'he vist...però aviam si penges un bon comentari i me'n fas agafar ganes de veure-la o al contrari!
ResponEliminaSalut!
Jo tampoc no l'he vista. Aviam si algun dia em cau entre les mans. Una abraçada.
ResponElimina