La setmana passada, entre Obama i Serrallonga, TV3 es va fer més pesada que mai. Deixaré de banda l'obamamania, i em centraré en la telemovie que TV3 ha fet sobre el bandoler més famós de les nostres contrades. Joan Sala "Serrallonga".
Simplement crec que "Serrallonga" ha estat l'oportunitat perduda. Més encara quan es presenta com la producció més important (suposo que econòmicament) de la història de TV3. Només en vaig veure una part del primer capítol i el segon, aquest cop sencer. Però va ser suficent per veure les mancances d'aquesta superproducció catalana.
Començant pel fet, que no és un detall, que el protagonista (al qual no discuteixo aquí el seu nivell interpretatiu) s'expressés en un marcat català, diguem-ho clarament, de "can fanga", poc propi d'un personatge nascut a Viladrau, a la comarca de l'Osona. Em pregunto si no hi ha a Catalunya cap actor que pugui que pugui interpretar un personatge com en Serrallonga i que, alhora, en comparteixi el que devia ser el seu accent. I parlo només de'n Serrallonga perquè era el personatge principal i el que, a més, tenia l'accent "barceloní" més marcat, però aquesta qüestió serveix pel conjunt d'actors i actrius de la pel·lícula.
D'altra banda, tinc la sensació que els autors de la série han volgut fer una "americanda". Han volgut que Catalunya tingués, d'alguna manera, el seu "Braveheart". I, sincerament, les americanades pels americans. No hagués estat de més que s'intentés innovar d'alguna manera, que es busqués un estil propi, una forma de rodar que pugués fer que d'aquí a uns anys aquesta série pugui ser recordada. I, sincerament, crec que aquesta série ben aviat serà oblidada. Això, si acabés confirmant-se, seria especialment greu si tenim en compte que es tracta, com ja he dit abans, d'una pel·lícula que ha suposat una gran despesa econòmica per TV3. Televisió que, remarquem-ho, és de titularitat pública.
Crec que s'hauria d'haver exigit als autors de la série més imaginació, més talent. Potser menys espectacularitat, però més originalitat.
Mentre estava veient "Serrallonga" em va venir al cap la pel·lícula "Lancelot du Lac" de Robert Bresson. Una pel·lícula que em va sorprendre pel seu caràcter intimista i reflexiu en contraposició al caràcter essencialment visual i espectacular que se li sol donar a aquestes pel·lícules. No demano als creadors de "Serrallonga" que facin el mateix que Bresson, perquè els estaria demanant que se situessin al nivell d'un dels grans mestres del cinema. Però sí, que haguéssin fet l'esforç d'intentar aconseguir un producte diferent al que podem veure en qualsevol sala de cinema del nostre país.
Tràiler de "Serralonga"
Fragments de "Lancelot du Lac" de Robert Bresson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada