Aquest cap de setmana he tornat a Madrid per assistir als dos darrers dies del Festival Documenta Madrid. Aquests dos dies han projectat totes les pel·lícules premiades. Òbviament no he pogut veure-les totes, però estic molt satisfet perquè he vist autèntiques meravelles.
La que més m'ha impressionat ha estat la pel·lícula irlandesa "Fairytale of Kathmandu" dirigida per Neasa Ní Chianáin. És un estrany poema visual que barreja el Nepal, Irlanda, l'homosexualitat, la poesia, les relacions orient-occident i la pederàstia. Us en deixo un fragment que, com és obvi, no transmet tot el que transmet la pel·lícula.
Excepcional també la pel·lícula holandesa "Over the hill" de Sunny Bergman, i, sobretot, la pel·lícula "Love and words", de la francesa Sylvie Ballyot.
Curiosament aquestes tres pel·lícules han estat dirigides per tres dones.
Aquest cap de setmana també he vist pel·lícules catalanes. Entre elles en vull destacar la pel·lícula "Familia 068" de Rubén Margalló i Toni Edo.
Com ja us havia dit, aquest cap de setmana m'ha servit també per quedar amb Enrique Bocanegra, director de documentals com "Última parada: Tánger" o "Protección". Bocanegra, a més, és gestor cultural i té un càrrec a l'Acadèmia del Cinema espanyol. Va ser una trobada distesa en la que vam parlar del festival, dels documentals, i del cinema en general. Us deixo aquí el seu documental "Protección":
Roger, vull anar al cine aquest diumenge. Quina pel·li em recomanes?
ResponEliminaBip bip-
Bip bip... Doncs no sé. Jo últimament vaig força al cine maldà. Pagant una entrada veus dues pel·lícules, i solen ser bones.
ResponEliminaAra mateix podries veure "Ahlaam" i "Utopia 79". Però demà és divendres i suposo que canviaran la programació.
Suposo que si ja és difícil veure certes pel.lícules que projecten a grans Festivals, com Sant Sebastian... deu ser del tot impossible veure documentals d'aquest tipus, no Roger???
ResponEliminapetons
Mònica
(si se'm permet la inclusió jo et recomanaria Lars y una chica de verdad, meravellosa pel.lícula amb un tema prou important com per fer-te pensar molt.)
Moltes gràcies,
ResponEliminaSembla que pot estar bé! Després em passo pel teu bloc a fer-hi una ullada!
salut!
Hola Mònica,
ResponEliminaLa veritat és que és gairebé impossible. Jo estic intentant aconseguir algunes de les pelis que he vist en el festival posant-me en contacte directament amb directors i productores.
Moltes d'aquestes pel·lícules estan produides pels canals de TV i es queden tots els drets sense assegurar si la passaran o no. Llavors aquestes pel·lícules o les veus en festivals com Documenta Madrid o el director te l'ha de passar de sotamà com han fet alguns amb mi.
És una llàstima perquè hi ha molt bones pel·lícules, no comercials, però bones.
I ja provaré d'anar a veure Lars... Quan la vegi ja en faré una crítica.
Una abraçada
Quina sort, Roger, poder gaudir al llarg de 4 o 5 dies d'un festival, jo fa un any i mig vaig estar al de Donostia i vaig gaudir molt, algun dia vaig arribar a veure 3 pel.lis.
ResponEliminaAlgunes d'elles ni es van arribar a estrenar.
En el cas de Documenta encara és més difícil perquè el gènere documental costa molt que tingui espectadors. Solament hi ha alguns que han tingut sort i pels temes tractats han aconseguit mantenir-se alguns mesos a les sales. Fenomens com Michael Moore o José Luis Guerin, o l'oscaritzada "Una verdad incómoda" no són freqüents
La veritat és que anar a festivals d'aquest tipus és una bona experiència.
ResponEliminaJo, per exemple, ja he agafat com a costum anar cada any al festival de Sitges.
I aquests dies m'estic fent el "mapa de festivals" de cine documental per veure a quins puc anar i a quins no.
I el que dius sobre el documental és veritat. Hi ha hagut booms de tant en tant. Els últims 10 anys hi ha hagut Michael Moore o Nicolas Philibert a nivell internacional, i aquí el cas de Guerín amb "En construcción", Corcuera amb "La espalda del mundo" o "La Pelota Vasca" de Medem. Però són només puntes de tant en tant. I el problema no és de qualitat. I jo diria que tampoc és de públic perquè jo crec que hi ha documentals que tindrien molt d'èxit. Potser algú s'hauria d'atrevir a obrir una sala que només projectés documentals...