"Bienvenido a Farewell-Gutmann" de Xavi Puebla

"Bienvenido a Farewell-Gutmann" del català Xavi Puebla és una bona pel·lícula. No és una excel·lent pel·lícula, però sí una bona pel·lícula. I això no és poc.

Coses a destacar:

En primer lloc, l'actualitat del tema tractat. La lluita a qualsevol preu per aconseguir un lloc de treball, passant per damunt de qui calgui i del que calgui, saltant-se els principis ètics i fent sortir la part més fosca de les persones, és un tema que s'escau en la situació de crisi econòmica actual.

En segon lloc, l'encertada ambientació i atmosfera que crea Xavi Puebla. Rodada tota en interiors, la pel·lícula ha estat titllada per alguns com a excessivament teatral. Potser és cert, però jo crec que precisament aquest to teatral, fins i tot de falsedat, s'adiu bé amb l'interior dels personatges que estan plens d'ambigüetats, de mentides i de passats obscurs. El to que crea Puebla en la pel·lícula realça, al meu entendre, el conflicte dels personatges. I aquest to el crea a partir d'un joc d'espais eficaç. Com deia abans es roda tota en interiors (cosa que serveix per a realçar el món tancat dels personatges) i a més en uns espais que serveixen per a definir tant els personatges com la situació que estan vivint.

Així ens trobem despatxos absolutament assèptics, buits, que defineixen amb precisió la buidor dels tres personatges protagonistes; amb un despatx, el del director general, absolutament barroc i il·luminat amb contrastos de llums i ombres, cosa que serveix per a reflectir la complexitat de la situació plantejada; i amb un aparcament soterrat que serveix d'espai on es veu la baixesa real, els punts febles, de tots tres personatges.

I per últim, la bona actuació, en general, del repartiment: Ana Fernández, Lluís Soler, Adolfo Fernández o Pep Anton Muñoz.

Com deia, es tracta, al meu entendre, d'una bona pel·lícula, d'una bona notícia per al cinema del nostre país, i també, per què no dir-ho, d'una bona notícia per al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya ja que, tant en Xavi Puebla com bona part de l'equip tècnic de la pel·lícula han sortit de les aules d'aquesta escola.

Nota de "Bienvenido a Farewell-Gutmann": Notable baix

Les dificultats del cinema català

Al mes d'abril em feia ressò de les dificultats que el cinema català en general es troba per obrir-se pas i per a poder ser projectat en les sales comercials. I ho feia a partir dels obstacles que estava trobant en Xavi Puebla per a què la seva pel·lícula "Bienvenido a Farewell-Gutmann" trobés espai en els nostres cinemes. I això malgrat que és una pel·lícula que ha rebut dos premis en el Festival de Cinema de Màlaga, que ha rebut molt bones crítiques i que, en general, compta amb un repartiment d'actors i actrius de cert renom.

Finalment aquestes dificultats s'han superat i avui mateix la pel·lícula s'estrena a sales de tot l'Estat. Incloses diverses sales comercials de Barcelona. Per tant, des d'aquí vull felicitar en Xavi Puebla i vull animar tothom a què s'animi i la vagi a veure. Segur que val la pena.

Ara bé, la reflexió que feia en aquell post del mes d'abril continua vigent. És incomprensible que productes culturals de qualitat realitzats al nostre país tinguin aquestes dificultats per a poder fer-se un lloc en la programació. La indústria cinematogràfica (potser el problema és, precisament, que se li digui "indústria")catalana ha de ser capaç d'innovar, d'oferir alternatives als nous cineastes, a les noves apostes. Si no és així, el cinema català corre el risc, de ben segur, de morir d'inanició.

"Bienvenido a Farewell-Gutmann" i el cinema català

Ahir vaig tenir la notícia que la pel·lícula "Bienvenido a Farewell-Gutmann" dirigida pel català Xavi Puebla, ha rebut dos premis en el Festival de Cinema de Màlaga. Tot i que encara no he vist la pel·lícula, estic segur que serà digna de veure. El Xavi Puebla és un director jove, va néixer l'any 1969, i que, a més de director, exerceix la docència al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya on jo estudio actualment. Tinc la sort de tenir-lo com a professor en les assignatures d'Història del Cinema i d'Anàlisi del guió cinematogràfic. I, veient la passió que té pel cinema, estic convençut que una pel·lícula seva ha de ser, per força, interessant.

Ara bé, hi ha coses que crec que han de fer reflexionar sobre la importància que actualment se li dóna al cinema català. L'historiador del cinema Àngel Quintana, en l'entrevista que li vaig fer per aquest mateix bloc, expressava la seva preocupació pel fet que no havia tingut cap tipus de transcendència que al Festival de Venècia hi participessin quatre pel·lícules catalanes. Amb la pel·lícula del Xavi Puebla segurament trobem un exemple d'això. I dic això a partir de dos fets reals:

1- "Bienvenido a Farewell-Gutmann" encara no té assegurada la seva projecció en les sales de projecció que formen el circuit comercial.

2- En el mateix programa televisiu (Cinema 3) en el qual s'informava dels premis que ha rebut la pel·lícula se li dedicava gairebé més temps a l'homentage que el Festival de Màlaga va fer a Concha Velasco que no pas a informar sobre la pel·lícula de Puebla.

Exemples com aquests en trobariem molts. Centenars. El mateix Àngel Quintana assegurava en l'entrevista citada que el cinema català ha fet un gir copernicà en els darrers anys. Hi ha quantitat i, el que és més important, qualitat. Ara bé, per a què tiri endavant s'han de fer apostes. Deixar-nos d'homenatges (per molt merescuts que siguin) a les Conches Velasco de torn, i apostar pels nous cineastes. Si no, anirem malament.