M'agrada que estigui retornant el cinema polític, no només a Europa (ja vaig comentar el cas d'Itàlia amb "Il divo" i amb "Romanzo criminale"), sinó també als Estats Units.
"Frost/Nixon" m'ha agradat. I això que la darrera pel·lícula de Ron Howard que he vist, "El Codi da Vinci", em va semblar simplement horrorosa.
El format de la pel·lícula, estructurada amb un gran blashback i amb entrevistes ficcionades a alguns dels protagonistes principals, li donen una atmosfera de pel·lícula mig ficció, mig documental. És un bon format per una pel·lícula que és la crònica política de la caiguda del president Richard Nixon a partir de l'escàndol del Water Gate i que, alhora, és un bon exercici per entendre la relació entre comunicació i política en el sistema polític nordamericà. Ha estat inevitable per a mi trobar similituds (temàtiques, que no cinematogràfiques), amb "Il Divo", que retrata la decadència política d'Andreotti.
La bona caracterització de gairebé tots els personatges (potser l'excepció és el paper del personatge femení que no acaba de tenir massa sentit) i un conjunt de bones interpretacions donen encara un millor nivell a la pel·lícula.
Potser la pega que li he trobat al film de Howard són els darrers deu minuts. Per a mi sobren i són, crec, una concessió a la part més comercial i de show del cinema de Hollywood.
Nota de "Frost/Nixon": Notable
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ron Howard. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ron Howard. Mostrar tots els missatges
diumenge, 8 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)