És poc habitual en la cinematografia espanyola trobar-se una pel·lícula de l'estil de "Celda 211" de Daniel Monzón, un film del "sub-gènere" carcerari. I això és una de les primeres coses que crec que cal destacar d'aquesta pel·lícula que interpreten, entre d'altres, Luis Tosar i Alberto Ammann.
Malgrat que és cert que hi ha alguns girs de la pel·lícula que poden semblar una mica inversemblants, en línies generals crec que és un film notable. Té un guió d'estructura molt clàssica i alhora molt efectiva, que la dota d'un ritme molt alt que et porta des del principi al final de la pel·lícula d'una tirada. Monzón aconsegueix que l'espectador s'interessi tant per la trama central, com per les diverses subtrames que van apareixent durant els 109 minuts de film. I això és bon senyal.
L'espai, una antiga presó recuperada per la producció de la pel·lícula, i la forma de filmar-lo, doten al film de Monzón d'un nivell de realisme que li dóna més credibilitat.
Dels personatges, destacar-ne dues coses: En primer lloc una molt bona construcció. Tots els personatges estan molt ben caracteritzats i, alhora, tenen una transformació interna, especialment els dos protagonistes, que fa que l'espectador empatitzi molt amb ells. I, en segon lloc, menció especial mereixen el conjunt de les interpretacions. Tothom ratlla a molt bon nivell, però hi destaquen per damunt de tot la parella protagonista: el gairebé novell Alberto Ammann i un gran Luis Tosar, que amb aquest film demostra la seva versatilitat com a actor.
Nota de "Celda 211": Notable
(aquí podeu veure una entrevista a Luis Tosar, parlant d'aquesta pel·lícula)
