"Slumdog millionaire" de Danny Boyle

És possible que una pel·lícula t'agradi i, alhora, no sigui una bona pel·lícula? I, a la inversa, pot una pel·lícula bona cinematogràficament no agradar-te? "Slumdog millionaire" és la pel·lícula perfecta per tenir aquest debat. Un debat que, en el fons, planteja la diferència de mirar-se una pel·lícula com un espectador o com un estudiós del cinema.

A mi, particularment, com a espectador, "Slumdog millionaire" m'ha agradat bastant. Però tinc els meus dubtes sobre la seva qualitat des del punt de vista cinematogràfic.

Malgrat el seu final edulcorat, molt propi del cinema made in bollywood (tot i que no es tracta pròpiament d'una pel·lícula d'aquest origen), el film de Danny Boyle t'enganxa des del principi i té la virtut de fer que, de principi a fi, l'espectador acompanyi als personatges. Quan els nens fugen de la policia, tu fuigs amb ells. Quan fugen dels que volen esclavitzar-los, fuigs amb ells. Quan el protagonista busca desesperadament i repetidament a la noia, tu la busques amb ell. I quan el protagonista es troba amb la pregunta final sense saber-ne la resposta, tu li dius "l'opció correcta és l'A!".

La connexió amb els personatges, doncs, existeix. I fa que la pel·lícula sigui emotiva. Que la pel·lícula agradi.

Ara bé, cinematogràficament tinc els meus dubtes. S'ha parlat molt del muntatge d'aquesta pel·lícula com un muntatge brillant. Jo no ho tinc tant clar. No dic que estigui malament, no. Simplement que no ho veig clar. De vegades es confon muntatge hàgil i ràpid amb muntatge bo, i no té per què ser així. I en aquest cas no estic segur que el ritme del muntatge sigui el més efectiu durant tota la pel·lícula. El mateix passa amb la fotografia. És obvi que es tracta d'una pel·lícula atractiva estèticament, visulament. Però em dóna la sensació que darrera d'aquesta bellesa estètica no hi ha una estructura coherent.

En el fons amb aquesta pel·lícula m'ha passa una cosa similar amb el que em va passar amb "Ciutat de Déu". Al marge que en alguns moments de la pel·lícula m'hi sembla veure força paral·lelismes, crec que ambdós films tenen una estructura i una orientació més publicista que no pas cinematogràfica. Sembla més dirigida a l'efectisme visual i estètic, que no pas a una estructura cinematogràfica més o menys coherent. I els codis de la publicitat, per sort, no són els mateixos que els del cinema.

Malgrat tot, com a espectador, la pel·lícula m'ha agradat.

Ara el dubte que tinc és: com puntuo aquesta pel·lícula?

(Després d'haver pensat bastant en la pel·lícula, avui 8 d'abril, crec que la pel·lícula no mereix més que un aprovat baix)