"Benviguts al nord" de Danny Boon

Llegeixo a Cahiers du Cinema que "Bienvenue chez les Ch'tis" ("Benvinguts al nord") de Danny Boon s'ha convertit en la pel·lícula més taquillera de la història del cinema francès. Mal senyal, doncs. No diu massa a favor del cinema del país veí.

No és que sigui una mala pel·lícula, sinó que, com es diu vulgarment, és una pel·lícula "del montón". És una comèdia amb argument senzill. Fins i tot alguns cops aquest argument, malgrat la carta blanca que se li sol donar a aquest gènere, supera els límits d'allò que pot arribar a ser creïble.

Algunes relacions entre personatges queden mal resoltes. I aquí pot ser que el problema sigui del guió, o del muntatge (no són pocs els casos de pel·lícules amputades en aquesta fase d'elaboració d'un film amb resultats finals desastrosos), o de tot plegat.

És cert que, com a mínim a mi, la pel·lícula m'ha aixecat algun somriure en alguna seqüència. Però és un bagatge molt pobre per una comèdia. Una comèdia que, tot i tenir unes interpretacions correctes i unes intencions possiblement lloables, com podeu imaginar no crec que passi a la història del cinema, més enllà pel fet que apuntava al principi i que té connotacions purament econòmiques i escassament cinematogràfiques.

Nota de "Benvinguts al nord": Aprovat (molt) baix