33 anys sense Chaplin

Chaplin no hauria d'haver mort mai.

Però posats a triar la data de morir, ho va fer prou bé: va triar un dia festiu a gairebé tot el món.

Avui fa 33 anys que Charlot ens va dir adéu.

La (primera) icona del cinema

Si preguntem quina és la principal icona de la història del cinema, segur que a molta gent li vindrà al cap la imatge d'un rodamón, amb un barret estil anglès, amb un bastó, amb unes sabates velles i grosses, amb uns pantalons també vells i de talla XXL i, sobretot, amb un bigotet característic. La imatge de Charlot, la imatge del genial Charles Chaplin.

Alguns diuen que, igual que David W. Griffith, va ser el creador del llenguatge cinematogràfic i qui va convertir el cinema en disciplina artística, Chaplin va ser qui va convertir aquesta disciplina artística en una autèntica indústria.

Actualment és molt habitual trobar imatges i múltiples objectes de pel·lícules com els parcs juràssics o els senyors dels anells de torn, però el que és realment espectacular, i segurament poc valorat, és que al costat d'aquestes modernitats encara hi trobem el merchandising d'aquest entranyable rodamón que va néixer l'any 1914.

I és que Chaplin i Charlot van revolucionar el cinema i van condicionar-ne el seu desenvolupament. Estic repassant el llibre "Chaplin" de Sam Stourdzé, i m'he trobat amb un fragment prou il·lustratiu del que va suposar Chaplin en els seus primers anys. Reprodueixo aquí el fragment:

"El 2 de gener de 1917, la Mutual Film Corporation rep la carta del director d'una sala de cinema: Ahir al vespre vam projectar la seva pel·lícula de Charlie Chaplin titulada La pista de gel. Les rialles persistents, els crits i els xiscles dels espectadors van fer que s'esfondrés bona part de l'edifici. El guix del sostre va caure i una part del terra es va enfonsar [···] La pista de gel és una amenaça per a qualsevol edifici. Un sol dia de projecció ens costa una fortuna en reparacions. Adjuntes a aquesta carta trobaran les factures per les obres de paleta i de fusteria. Els agrairem que ens enviïn un xec pel valor d'aquestes despeses".

Charlot, la primera icona del cinema. O la icona del cinema. Però Chaplin, un gran director. Un dels personatges que ha fet que el cinema sigui art i sigui màgia. Un personatge al que seguiré enviant cartes cada cop que sigui necessari.

Fragment de "El circ"

Estimat Charlie Chaplin

Estimat Charlie Chaplin,

Aquests dies tothom està fent cartes amb els seus desitjos per a l'any 2009. La gent envia les cartes als reis. Jo, com que sóc republicà i cinèfil de mena, te l'envio a tu amb l'esperança que la facis arribar a qui creguis convenient. Res em faria més il·lusió que John Ford, Katherine Hepburn, Paul Newman, Fritz Lang, Howard Hawks o Lauren Bacall puguessin arribar a llegir aquesta carta. Però si Alfred Hitchcock, Marlene Dietritch, Ernst Lubitsch o Billy Wilder hi volen dir la seva, cap problema: tens el meu permís per a fer-los arribar les meves peticions. A ells i a qui creguis oportú. Estic segur que entre tots i totes vosaltres podreu fer que algun dels meus desitjos es converteixi en realitat.

No sé com veus la situació des d'allà on ets, però des d'aquí baix tinc la sensació que el cinema us troba a faltar. Jo, com a mínim, us trobo a faltar. És cert que alguns de vosaltres vau marxar d'aquest món per anar al setè cel abans que jo aparegués per aquí, però et ben asseguro que, sense vosaltres, la meva vida (i crec que la de molta altra gent) hagués estat diferent. Alguna cosa brillaria menys en la nostra vida si vosaltres no hi haguessiu estat presents.

És per això que t'envio aquesta carta (a tu i, com ja he dit, a qui creguis oportú. I és que no m'agradaria ser objecte de l'ira de Bette Davis si es veu exclosa d'aquesta missiva...), esperant no ser massa agosarat o massa il·lús.

Què li demano al 2009?

• Li demano que el cinema, més que mai, sigui una arma de conscienciació i informació massiva. Suposo que saps el que està passant a Palestina. Estic convençut que tu, que tenies grans simpaties cap als jueus, no ho entens. Jo tampoc. Crec que el cinema pot jugar un paper important en la creació de consciències i en la lluita per un món més just. I ara té una bona oportunitat.

• Li demano també que, vist com ha anat l'any 2008, les estrenes previstes responguin a les espectatives. Tenim per davant estrenes de gent com Clint Eastwood, Gus van Sant, Pedro Almodóvar o Lars von Trier. Esperem que els envieu tota la vostra saviesa per a evitar noves decepcions.

• Li demano, així mateix, que sigui un any que a Emir Kusturica li serveixi per a reflexionar i (espero) per arribar a la conclusió que les seves bones pel·lícules del passat no són una carta blanca per a enganyar als seus seguidors.

• Li demano que sigui un any de reflexió per al cinema. Li demano al cinema del 2009 que miri al cinema del 1969 i que s'inspiri en pel·lícules com "Satyricon" (saluda de part meva a Fellini), "Easy Rider" (al Dennis ja el saludaré jo) o "The wild bunch" (que aquesta carta arribi també al gran Sam, si us plau). O, millor encara, que s'inspiri en el cinema de 1959. En "Les quatre cents coups", "North by Northwest", "Some like it hot", "Anatomy of a murder" o "Pickpocket" (François, Alfred, Billy, Otto, Robert...).

• Li demano, també, que sigui un bon any pel cinema de casa nostra. Que l'any 2008 protagonitzat per gent com Xavi Puebla o Albert Serra no sigui una excepció, i que la gent cregui que també aquí podem fer bon cinema.

• Li demano al 2009, i això ja és una cosa que m'afecta a mi personalment, que els estudis de cinema siguin a Catalunya estudis homologats. Que no ens haguem de deixar 4.500€ anuals per a aprendre a exercir la nostra passió.

• Li demano, com no podria ser d'una altra manera, bon futur per una gent que he conegut aquest darrer any: demano que la comunitat blocaire cinèfila continuï creixent i que continuï convertint-se en un mitjà de crítica cinematogràfica alternativa, fresca i dinàmica. També li demano un gran futur per a Film Conductor, aquesta revista recent nascuda i amb la qual col·laboro.

• I, per últim, li demano al 2009 que, malgrat que el cinema no es trobi en el millor moment de la seva història, ens continuï regalant moments màgics d'aquests que no podem esborrar de la nostra memòria.

Com veus, estimat Charlie Chaplin, en el fons no demano massa. O potser sí. Però confio cegament en la vostra capacitat, en la vostra saviesa i, sobretot, en la vostra màgia.

Esperant que aquests desitjos es puguin fer realitat, rep una forta abraçada,

La Llanterna Màgica

PD: No és que et vulgui fer la pilota, però crec que no hi ha res millor per acompanyar aquesta carta que adjuntar algun dels grans moments que ens vas regalar. Avui, en ple 2009, encara t'estem agraïts.

No ens ho podem perdre

Del 20 de desembre fins el 27 d'abril, al CaixaFòrum s'hi pot visitar l'exposició "Chaplin en imatges".

És una molt bona oportunitat per a conèixer més la figura humana i artística d'aquest personatge que va revolucionar la indústria cinematogràfica.