"Caos calmo" d'Antonello Grimaldi és una pel·lícula que, a partir de la mort de la dona del protagonista, ens transporta a una situació que, paradoxalment, alsguns la podrien qualificar de realista i altres de surrealista. Segurament és una barreja de totes dues coses. Un realisme reflectit en les activitats més pròpies de la vida quotidiana i dels sentiments interns de les persones (com esperar a la filla a la porta de l'escola, mantenir relacions silencioses i intrigants amb persones desconegudes però a les quals veus cada dia al mateix lloc i a la mateixa hora o atendre responasbilitats professionals), i un surrealisme que es veu en la transformació que es dóna d'un espai en el qual hi passen coses poc habituals.
El director, Antonello Grimaldi, fa al meu entendre una efectiva transformació de l'espai principal on passa la pel·lícula. El jardí de davant de l'escola de la filla del protagonista es converteix en el lloc on hi circulen tots els personatges i on es produeixen totes les situacions: alts executius que dimiteixen de les seves responsabilitats, un nen amb síndrome de down que estableix una divertida relació amb un cotxe, una noia que diàriament treu a passejar el seu gos, una cunyada histèrica que aboca totes les seves passions i, per damunt de tot, un home, el protagonista, que amb la mort de la seva dona decideix que el seu espai vital principal és el jardí on diàriament espera, durant totes les hores del dia, a què la seva filla surti de l'escola.
Alguns dubtes que em genera la pel·lícula: la seqüència inicial no acaba de lligar amb el que vindrà després, no tan pel que passa, com per la forma en què està rodada (potser hagués estat més efectiu buscar una forma de rodar el rescat a l'aigua mostrant-lo però sense mostrar-lo); la banda sonora que és una mica desconcertant; i l'escena de sexe que, al meu entendre, no té cap transcendència i, per tant, hi sobra.
Malgrat aquests dubtes, és una pel·lícula entretinguda, i que m'ha transportat a les pel·lícules argentines que tant de moda es van posar a finals de la dècada dels 90.
Nota de "Caos calmo": Aprovat alt
