"La pesca del salmó al Iemen" és un film que es queda a mitges. A mitges de gairebé tot.
Si et quedes amb els primers compassos de la pel·lícula pots pensar que estàs davant d'un film de caràcter polític, ja que ens parla de la política exterior britànica i, en concret, amb les seves relacions amb els països àrabs. Però no, no és un film polític.
Pots pensar que es tracta d'un drama. Els personatges que retrata, de vegades sota una superfície frívola, tenen un fons dramàtic. I les situacions que planteja, també. Però tampoc. Tampoc és un drama.
Pots pensar, també, que es tracta d'una comèdia. Perquè hi ha dosis d'humor, d'humor absurd, britànic. I hi ha moments que donen per la comèdia. Però tampoc ho acaba de ser.
És a dir és una pel·lícula que ens ofereix bones píndoles de cinema polític, bones píndoles de cinema dramàtic i bones píndoles de cinèma còmic. Però no va més enllà. Ens deixa plantades aquestes píndoles, que algunes són brillants (com la mateixa intenció d'implantar la pesca del salmó a un país com el Iemen), però ens deixa amb les ganes. Segurament degut al punt comercial que té el film i que l'obliga a un happy end que ensucra massa el conjunt global.
Això sí, és una pel·lícula agraïda si el que vols és sortir del cinema amb un somriure.
Nota de "La pesca del salmó al Iemen": aprovat.
Amb l'aprovat la descarto, doncs. Per cert ets una de les persones que 'piules' amb més gràcia i encert. Et felicito. Al Twetter es diuen moltes coses i quasi cap d'important. Lluïment personal i poc més. En saps un pou. Una abraçada.
ResponEliminaEs deixa veure i prou. A més, últimament estic molt benevolent amb les pel·lícules que veig...
ResponEliminaOstres, gràcies per això del twitter. És cert això que dius del lluïment personal. Jo intento no caure-hi (tot i que de vegades...).
Apa, ens seguim llegint.