I ja en són 4!

Dissabte passat La Llanterna Màgica va fer quatre anys. Fins ara, cada 15 d'octubre escrivia un post autofelicitant-me. Aquest any no ho vaig fer. Bàsicament perquè no sabia què dir. Però avui he pensat que no està de més. He pensat que, mira, una mica d'autobombo tampoc va malament. Així que, aquí teniu el post de rigor. Gens pensat, per cert. Abans d'escriure, habitualment, em faig un esquema del que vull dir, tatxo algunes coses, n'afegeixo algunes altres, i després ho escric a l'ordinador. Avui no ho he fet. Escric tal com raja. Així que disculpeu, si us plau, les incoherències.

Ara veig que en aquests quatre anys he escrit 429 posts. 430 amb aquest. No està malament. Ve a ser un post cada tres o quatre dies. I us he de dir que tinc una por. I és que algun dia Blogger (o sigui, Google) decideixi tancar la paradeta i tots aquests escrits desapareguin en la immensitat de la xarxa. I no és que consideri que els escrits que vaig deixant per aquí tinguin molt valor. Simplement que això que he anat escrivint a La Llanterna és tot el que m'ha fet viure el cinema aquests darrers quatre anys. I no és poc. Al contrari. És molt. Com us deia l'any passat, La Llanterna Màgica l'he fet servir potser més com a instrument d'aprenentatge meu que no pas com a mitjà de transmissió de coneixements. Obligar-me a escriure sobre les pel·lícules que veig és una forma d'obligar-me a reflexionar sobre la pel·lícula que toqui i sobre el cinema en general. Per això seria una llàstima per mi, que algun dia es perdi tot això (aprofito per demanar-vos que, si algú sap com arxivar els escrits dels blocs, no dubti en dir-m'ho).

I, ja parlant sobre cinema, el cert és que aquest darrer any no ha estat dels millors. No recordo cap pel·lícula excepcional aquests darrers mesos. Donarem un marge de confiança per veure si d'aquí a finals d'any hi ha algú que ens sorprengui amb alguna pel·lícula remarcable. Veurem.

I, mireu, us deixo les pel·lícules que, segons el (dubtós i, per tant, qüestionable) mètode de valoració que jo faig, penso que han estat les millors d'aquests quatre anys:

- The girlfriend experience, d'Steven Soderbergh.

- La cinta blanca, de Michael Haneke.

- Los condenados, d'Isaki Lacuesta.

- Inglourious basterds, de Quentin Tarantino.

- Gran Torino, de Clint Eastwood.

M'ha costat decidir la imatge del post i el tràiler que habitualment incloc. Finalment opto per la imatge de The girlfriend experience i el tràiler de Los condenados. Perquè són, segurament, les menys conegudes de les cinc pel·lícules que he destacat. I una mica de propaganda, tampoc els anirà malament.

Apa, moltes gràcies per llegir-me, i ens anem trobant per aquí.