(cliqueu i escolteu per anar entrant al món de Treme)
Els creadors de The Wire ens transporten ara, amb Treme, a Nova Orleans. No patiu. Només he vist dos capítols d'aquesta sèrie, per tant, res de spoiler. Les trames tot just s'estan construint i els personatges s'estan presentant. Però és suficient per veure que Treme pot ser un gran descobriment. Un altre gran producte de la factoria HBO.
En aquest cas ens situen en la pura destrucció que va patir Nova Orleans després del pas de l'huracà Katrina. I no ho fa de manera assèptica, no. La crítica al govern dels Estats Units és dura, molt dura. Un huracà és un fenòmen natural, la destrucció del Katrina és obra de l'ésser humà. Aquesta és una de les tesis principals. La reconstrucció de la ciutat i de les vides dels personatges i la lluita per la supervivència, amb les alegries i les misèries que això suposarà, són el fil conductor de la sèrie.
La trama transcorre a través d'un protagonisme coral. És difícil, com passa a The Wire, detectar un protagonisme principal. I és que tinc la sensació que els autors volen reflectir les vivències d'una col·lectivitat. Nova Orleans com a protagonista. I què millor per aconseguir-ho que dibuixar trames allunyades de l'individualisme i de protagonismes estèrils?
A mesura que vagi avançant la sèrie, segurament aniré afegint algun comentari. Però no puc acabar sense fer menció a un element que sí que és protagonista principal: la música. Música de principi a fi. Blues i jazz per donar i per vendre. Blues i jazz del bo i interpretat per grans músics.
Fet aquest tastet, ara toca gaudir del menú complert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada