Poques línies per una decepció: "Pequeñas mentiras sin importancia".
La pel·lícula està ben feta. El repartiment coral és força solvent (destaquen potser per damunt de la resta Marion Cotillard i Gilles Lellouche). Recursos dóna la sensació que no els han faltat. Però la pel·lícula no funciona gairebé en cap moment. Potser exceptuem els cinc primers minuts, en els quals es fa un bon plantejament, amb una escena especialment impactant i un debat posterior interessant. El que ve al darrera, cau en picat.
Per a situar-nos una mica, i sense voler explicar res de la història, a "Pequeñas mentiras sin importancia", ens plantegen una narració que no és original, però que pot donar resultats: les contradiccions vitals i de caràcters, les hipocresies i les petites mentides que caracteritzen un grup d'amics "de tota la vida" que estan situats entre els 30 i els 40 anys.
El plantejament, com dic, no és original. Però ben desenvolupat, pot convertir-se en una d'aquelles pel·lícules que pots recordar durant un temps. Una pel·lícula, per exemple, com "Los amigos de Peter" que, malgrat els excessos habituals de Kenneth Branagh, és força rodona. O com "Ficció", un film que, amb molt menys (menys pressupost, menys actors i actrius, menys diàleg i menys metratge) diu molt més que la pel·lícula de Guillaume Canet.
I és que Canet construeix, al meu entendre, uns personatges que, tòpic rera tòpic (amb alguna excepció), van convertint-se cada cop menys creïbles i menys interessants. I ho fa, a més, amb una durada tant excessiva (154 minuts) com incomprensible.
Nota de "Pequeñas mentiras sin importancia": suspès
Doncs per una vegada no estic d'acord amb tu, opino tot el contrari!Ahir vaig publicar el post de la peli també. Potser com que has vist alguna altra peli del Canet pots comparar i per això et decantes per altres, però a mi aquesta em va captivar, sobretot a partir de quan marxen de vacances. Ara tinc ganes de Beginners. Petons
ResponEliminaEm va semblar, com tu be dius, una pel·lícula que va de més a menys. Beu de massa tòpics i acaba ofegant-se en un mar de llàgrimes sensibleres que fa perdre bona part de l'interès pels personatges.
ResponEliminaEm va agradar la Cotillard per qui sento debilitat però tampoc fa una actuació rodona.
Lluís
A mi tampoc no em va acabr de fer el pes però és que la Marion és tan bonica i tan bona actriu que no vaig poder evitar anar a veure-la!
ResponEliminaNo em va a apassionar,però li vaig apreciar algunes temes d´interès.Jo també la vaig relacionar amb "Los amigos de Peter" a la entrada que li vaig dedicar (http://zinefilaz.blogspot.com/2011/06/de-los-amigos-de-peter-pequenas.html)
ResponElimina