La meva passió del cinema ve de lluny, de molt lluny. Però si he de situar un dels primers records que tinc a l'entorn del Setè Art, me'n vaig a fa... molts anys. A Cerdanyola. Una sessió doble de molt bon cinema que s'oferia al Casal Parroquial. Ja us dic, fa molts anys. Potser jo en tenia cinc o sis. No ho sé.
Les dues pel·lícules que passaven aquell dia (segurament un dissabte) eren "El golpe" i "Sopa de ganso". Així que us podeu imaginar que la meva mitificació cinematogràfica s'inicia amb personatges com Paul Newman i els germans Marx, amb Groucho Marx al capdavant.
Precisament ahir va fer 33 anys de la mort de Groucho. Aquest geni de la comèdia. Inimitable i insubstituïble. Us deixo, per a què en gaudiu, un fragment de "Sopa de ganso".
Post publicat a Cinergia.net
Caram! Quina doble programació! El golpe i Sopa de ganso! D'això se'n diu començar bé. Així s'entén la teva afició pel cinema.
ResponEliminaGrouxo deu haver influït tots els grans còmics de la segona meitat de s.XX, però cap no l'ha superat.
Salutacions!
Grouxo i el seu humor continuen sent frescos, vigents i insuperables com diu el David. En definitiva: el que és l'art.
ResponEliminaOstres!!! estic d'acord amb en David!
ResponEliminaLa meva va ser al Coliseum amb Mary Poppins també deuria tenir 4 o 5 anys