El personatge del mes: Gregg Toland

Inicio avui una nova secció: el personatge del mes. En aquesta secció aniré parlant de personatges relacionats amb el món del cinema, alguns més coneguts i d'altres menys. A part d'una entrada incial més o menys bigràfica, durant el mes aniré escrivint alguna altra cosa relacionada amb el personatge en qüestió.

I vull començar aquesta nova secció parlant de Gregg Toland, un dels millors directors de fotografia de la història del cinema.

Sens dubte la fotografia és una de les parts més desconegudes del cinema i, alhora, de les més importants. Se sol cometre l'error de dir que una pel·lícula té una molt bona fotografia quan té unes imatges estèticament belles, quan té paisatges preciosos, quan té colors atractius. Això no és així. Una pel·lícula té una bona fotografia quan aquesta és capaç d'expressar, de narrar, de ser un element protagonista més de la pel·lícula. Per tant, no té a veure amb la bellesa sinó amb si forma part del llenguatge cinematogràfic de la pel·lícula.

Fotograma de "How green was my valley"

Un dels mestres, un dels grans cracks de la fotografia, va ser Gregg Toland. Hi ha fotògrafs que poden fer que una mala pel·lícula, amb la seva fotografia és converteixi en una bona pel·lícula. Gregg Toland va ser un d'aquests. Segurament bona part de la seva habilitat ve del fet que va fer les seves primeres passes com a fotògraf en el cinema mut. I aquest tipus de cinema si una cosa tenia era que obligava a tots els membres dels equips de les pel·lícules a exprémer al màxim la seva capacitat creativa. Des dels actors i actrius als directors, passant pels responsables de la fotografia. L'absència de diàleg feia que les pel·lícules s'haguéssin "d'explicar" a través de la resta d'elements del llenguatge cinematogràfic.

Toland va ser un mestre que va innovar la tècnica fotogràfica del cinema. Sobretot pel que fa a l'ús de les ombres. Amb les seves pel·lícules tant important eren les ombres com les llums. I la seva forma d'il·luminar no només tenia un caràcter expressiu (donar una determinada atmosfera a les pel·lícules) sinó que tenia també un caràcter narratiu. És a dir, la llum (i l'ombra) servia també com a element narrador de la pel·lícula.

Una anècdota que deixa clara la seva talla com a fotògraf. Gregg Toland va ser el fotògraf de "Ciutadà Kane" d'Orson Welles. Welles va quedar tant impressionat amb el treball de Toland que, de forma inèdita, en els títols de crèdit del final de la pel·lícula hi surten conjuntament Welles, com a director, i Toland, com a director de fotografia.

Fotograma de "The grapes of wrath"

Toland va ser el director de fotografia de grandíssimes pel·lícules com "The grapes of wrath" i "How green was my valley" de John Ford o la mateixa "Citizen Kane" d'Orson Welles.

Durant aquest mes faré el comentari d'una d'aquestes pel·lícules des del punt de vista de la fotografia.