L'altre dia veient per TV3 "L'assasinat de Richard Nixon", amb un gran Sean Penn, em va venir al cap la idea que fa poc vaig sentir sobre l'existència d'un nou cinema nord-americà post 11-S.
Un cinema essencialment pessimista, que posa sobre la taula, o a les pantalles, la part més fosca del somni americà, la violència latent en molts carrers dels Estats Units, la qüestionable qualitat del seu sistema democràtic, la injustícia del seu sistema social i econòmic, etc.
"L'assassinat de Richard Nixon" que, tot i situar-se en l'època del president Nixon, és un clar al·legat anti-Bush, n'és un exemple. També ho serien pel·lícules com "Mystic River" de Clint Eastwood, "Good night and good luck" de George Clooney, "Crash" de Paul Haggis, o la recentment comentada "In search of a midnight kiss" d'Alex Holdridge.
És un cinema de doble qualitat: qualitat cinematogràfica i qualitat político-social.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sean Penn. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sean Penn. Mostrar tots els missatges
dimarts, 9 de desembre del 2008
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Seqüències inoblidables (12): Mystic River
Avui he tingut la sort d'estudiar, a l'assignatura d'història del cinema nord-americà, la figura de Clint Eastwood. De les seves pel·lícules (sobretot les dels darrers vint anys) en surten escenes memorables. Una és aquesta, amb un Sean Penn extraordinari. Pell de gallina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)