Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oscar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oscar. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 de març del 2010

Aquest diumenge toca Òscar

Arriba una de les dates dels amants del cinema espectacle o del cinema negoci que, òbviament, no té per què anar lligat al cinema qualitat. Però què hi farem, és el que hi ha, els Òscar manen. Aquí us ofereixo la llista de nominacions per si voleu fer alguna aposta.


Tràiler de "The blind side"

Millor pel·lícula

Millor director
Kathryn Bigelow “The hurt locker”
James Cameron “Avatar”
Lee Daniels “Precious”
Jason Reitman “Up in the air”
Quentin Tarantino “Inglourious basterds”

Millor actor protagonista
Jeff Bridges “Crazy heart”
George Clooney “Up in the air”
Colin Firth “A single man”
Morgan Freeman “Invictus”
Jeremy Renner “The hurt locker”

Millor actriu protagonista
Sandra Bullock “The blind side”
Helen Mirren “The last station”
Carey Mulligan “An education”
Gabourey Sidibe “Precious”
Meryl Streep “Julie & Julia”

Millor actor secundari
Matt Damon “Invictus”
Woody Harrelson “The messenger”
Christopher Plummer “The last station”
Stanley Tucci “The lovely bones”
Christopher Waltz “Inglourious basterds”

Millor actriu secundària
Penélope Cruz “Nine”
Vera Farmiga “Up in the air”
Maggie Gyllenhaal “Crazy heart”
Anna Kendrick “Up in the air”
Mo´nique “Precious”

Millor guió original
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“The messenger”
“A serious man”
“Up”

Millor guió adaptat
“Up in the air”
“Precious”
“An education”
“In the loop”
“District 9″

Millor pel·lícula d'animació
“The secret of kells”
“Coraline”
“Fantastic Mr. Fox”
“The princess and the frog”
“Up”

Millor pel·lícula de parla no anglesa
“El secreto de sus ojos” (Argentina)
“A prophet” (França)
“The white ribbon” (Alemanya)
“Ajami” (Israel)
“La teta asustada” (Perú)

Millor fotografia
“Avatar”
“Harry Potter and the Half-Blood Price”
“The white ribbon”
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”

Millor banda sonora
“Avatar”
“Fantastic Mr. Fox”
“The hurt locker”
“Sherlock Holmes”
“Up”

Millor cançó
“Almost there” THE PRINCESS AND THE FROG
“Down in New Orleans” THE PRINCESS AND THE FROG
“Take it all” NINE
“The weary kind” A CRAZY HEART
“París 36″ LOIN DE PANAME

Millor muntatge
“Avatar”
“District 9″
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“Precious”

Millor direcció artística
“Avatar”
“The imaginarium of Doctor Parnassus”
“Nine”
“Sherlock Holmes”
“The young victoria”

Millor vestuari
“Bright star”
“Coco Before Chanel”
“The imaginarium of Doctor Parnassus”
“Nine”
“The young victoria”

Millor maquillatge
“Il divo”
“Star Trek”
“The young victoria”

Millors efectes visuals
“Avatar”
“Star Trek”
“District 9″

Millor so
“Avatar”
“Star Trek”
“The hurt locker”
“Inglourious Basterds”
“Transformers 2: Revenge of the fallen”

Millor muntatge de so
“Avatar”
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“Star Trek”
“Up”

Millor pel·lícula documental
“The Cove”
“Burma VJ”
“Food Inc.”
“The most dangerous man in America: Daniels Elsberg and the Pentagon Papers”
“Which way home”

Millor curtmetratge documental
“China´s unnatural disaster: The tears of Sichuan Province”
“The last campaign of governor Booth Gardner”
“The last truck: closing of a GM plant”
“Music by prudence”
“Rabbit á la Berlin”

Millor curtmetratge
“The door”
“Instead of Abracadabra”
“Kavi”
“Miracle fish”
“The new tenants”

Millor curt animat
“French roast”
“La dama y la muerte”
“Logorama”
“A matter of loaf and death”
“Granny O´Grimm´sleeping beauty”

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Hollywood i l'Òscar, premi artístic o truc publicitari?



Avui he assistit a una conferència que Inocencio Arias, diplomàtic i reconegut afeccionat al cinema, ha donat al Taller de Guionistes. El tema, com diu el títol del post, ha estat fer un repàs sobre el que envolta els Òscar.

Arias ha començat explicant que el cinema americà suposa un ingrés brutal per l'economia nord-americana, així com pel conjunt de la ideologia i la política dels Estats Units. Això ha fet que el que va començar amb una arrel artística, s'hagi convertit en una qüestió econòmica.

El que és curiós és l'origen dels premis. Cap als anys 20 el productor Mayer, de la Metro-Goldwyn-Mayer, va començar a detectar que, entre els seus treballadors, podia haver-hi un brot de conflictivitat laboral. Hi havia amenaça que col·lectius dels seus treballadors fessin vagues. Per sufocar aquestes protestes va crear un experiment que també va implantar Franco durant la dictadura: una espècie de sindicat vertical que agrupava tots els sectors de la indústria del cinema. Des dels productors als tècnics, passant per actrius, actors, directors, etc. Era la creació de l'Acadèmia del cinema que, malgrat que naixia per a defensar la indústria cinematogràfica dels perills externs (la censura, per exemple), té el seu gérmen en la por de Mayer a la conflictivitat laboral.

Doncs bé, en el document fundacional d'aquesta nova organització hi constava un paràgraf que va passar desapercebut i on es deia que s'instauraven uns premis per a reconèixer l'activitat professional del sector.

Així van néixer els Òscar que, en el seu inici no tenien cap intenció economicista. Ara la cosa ha canviat i estan programats, en paraules d'Arias, per la tirania de la publicitat. De fet es fan a una hora que sigui la menys dolenta per Los Ángeles i Nova York, els dos principals centres de la piublicitat i el cinema que, malauradament per ells, tenen una diferència horària important, amb la qual cosa els és difícil trobar el millor horari televisiu.

La forma de decidir el premi al principi era cosa d'amiguets. Es reunien deu o dotze persones i decidien els premis. Això va canviar amb una pel·lícula de Bette Davis dels anys 30 (no recordo quina era) en la qual la Davis va fer un paperàs i no va ser ni nominada. Això va crear un escàndol que va ajudar a canviar el sistema.

Amb Franck Capra com a president de l'Acadèmia el sistema va canviar i es va establir un cert ordre.

Ara a l'Acadèmia hi ha uns 5.800 membres dividits per categories (directors, actrius i actors, productors, guionistes, etc.). Per escollir quines pel·lícules són nominades a l'Òscar cada sector vota només al seu sector (és a dir, els directors voten només al millor director o directora), i tots voten a la categoria de millor pel·lícula. Per tenir dret a vot han de demostrar que han vist totes les pel·lícules.

Un cop nominades les pel·lícules candidates llavors sí que tothom vota totes les categories.

Arias ha volgut fer un perfil més o menys sociològic del que seria avui dia l'Acadèmia:

Els membres de l'Acadèmia són de certa edat per dues qüestions: en primer lloc, perquè per entrar a l'Acadèmia sol ser habitual tenir una certa experiència prèvia. I, en segon lloc, perquè quan s'entra a l'Acadèmia s'hi entra per tota la vida.

L'Acadèmia està molt masculinitzada. Els homes són majoria en gairebé totes les categories. La categoria d'actrius i actors és l'execpció.

El col·lectiu majoritari és el d'actrius i actors. I això fa qie moltes vegades el premi estigui una mica esbiaixat ja que moltes vegades se sol nominar una pel·lícula dintre de l'apartat de millor pel·lícula pel fet que en aquesta hi hagi una bona interpretació.

En definitiva, segons Inocencio Arias, l'Acadèmia i els Òscar refelecteixen la ideologia de l'home de classe mitjana dels Estats Units. Un exemple d'això el trobem, per exemple, en l'any que va estar nominada Citizane Kane d'Orson Welles. No va guanyar l'Òscar, i se'l va endur How green was my valley de John Ford. Són dues pel·lícules de l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial. L'Acadèmia va preferir premiar una pel·lícula que aportava els valors de la unitat familiar, l'esperança, etc., per davant d'una pel·lícula basada en la cobdícia, la grisor, etc.

Els gèneres que més Òscar han obtingut han estat el drama, els biòpics històrics i la comèdia. En canvi s'han premiat pocs musicals, westerns o pel·lícules de suspens.

Segons Arias l'impacte que té sobre una pel·lícula el fet de guanyar l'Òscar, és brutal. Ha posat dos exemples ben clars. Primer el cas de Claudette Colbert, que va cobrar 25.000 dòlars per fer "It happened one night". Amb aquesta pel·lícula va guanyar l'Òscar i va passar a cobrar 135.000 dòlars. Dos anys després era l'actriu millor pagada de Hollywood. I l'altre cas era el de "Million dolar baby" que, abans de ser nominada, s'estava projectant a 92 sales dels EEUU i quan va guanyar es va passar a 1.075 sales.

Preguntat sobre la pressió que fan els productors per a què les seves pel·lícules guanyin el premi, Arias ha respost que la pressió que fan no són suborns, com alguns cops es creu, sinó que són potentíssimes campanyes publicitàries en els mesos previs a la cerimònia.

Per Arias els Òscar van començar amb una arrel artística de reconeixement de l'activitat professional del sector, i s'han convertit en un trampolí d'or per al cinema nord - americà.


divendres, 18 de gener del 2008

El sentit dels premis en el cinema


Ara que ens acostem a les diverses cerimònies de lliurament de premis cinematogràfics (Oscar, Goya, etc.), m'agradaria fer una reflexió sobre el sentit d'aquests premis.

De fet la reflexió em va venir al cap l'any passat quan vaig veure els guanyadors dels Premis Goya. En aquella cerimònia, "El laberinto del Fauno", dirigida per Guillermo del Toro, va rebre 7 guardons: millor guió, millor fotografia, millor muntatge, millor so, millors efectes especials, millor actriu revelació i millor maquillatge i perruqueria.

L'altra gran guardonada d'aquella cerimònia va ser "Volver" que va rebre els premis a la millor pel·lícula, millor direcció (Pedro Almodóvar), millor actriu, millor actriu de repartiment i millor música.

La reflexió que em feia és la següent: Una pel·lícula que, com és el cas de "Volver", no té ni el millor guió, ni la millor fotografia, ni el millor muntatge, ni el millor so, ni el millor maquillatge i perruqueria, etc., pot ser considerada la millor pel·lícula? Un director, Pedro Almodóvar, que no aconsegueix que la seva pel·lícula tingui ni el millor guió, ni la millor fotografia, ni el millor muntatge, ni el millor so, ni el millor maquillatge i perruqueria, etc., pot ser considerat el millor director? Jo crec que no.

Òbviament l'any passat "havia de guanyar" Pedro Almodóvar i "Volver", però "El Laberinto del Fauno" havia de fer un bon paper. Per tant el que es va fer és un repartiment salomònic dels premis. I tots contents. El trist és que al darrera d'això el que hi ha són objectius comercials i econòmics i no cinematogràfics.