La meva història de 'Paris, Texas'

Ho vaig explicar en un antic bloc meu que misteriosament va desaparèixer entre les immensitats de la xarxa. I ara vull recuperar la meva història de "Paris, Texas".

L'any 1984, quan jo tenia 10 anys, la meva àvia em va portar al cine. Va triar la pel·lícula mirant la cartellera del diari. Li va semblar que "Paris, Texas", pel títol de la pel·lícula, seria un film d'aventures apte per un nen de la meva edat. Òbviament s'equivocava. "Paris, Texas" no és, ni molt menys, una pel·lícula per a nens. El record que en tinc jo és que vam veure una pel·lícula molt estranya, tot i que no en tinc un mal record d'aquell dia. En canvi, la meva àvia sí que ho va passar malament. Patia per haver-me portat a veure una peli com aquella.

Més de vint anys després, vaig decidir donar una segona oportunitat a la pel·lícula de Wim Wenders, i me la vaig comprar. I puc dir que ara mateix "Paris, Texas" és una de les pel·lícules de la meva vida. L'he vist ja unes quantes vegades i, la veritat, és que no em canso de veure-la. La veig sencera o amb escenes aïllades. I crec que ho continuaré fent, perquè escenes com aquesta, no deixen d'emocionar-me.

(recordeu que clicant aquí, podreu votar per aquest post i per la Llanterna Màgica als Premis Blocs Catalunya)