Demà mateix, 28 de desembre, el cinema compleix 112 anys. I és que el 28 de desembre de 1895 (bona innocentada!) els germans Lumière van presentar públicament al Saló Indi del Grand Cafè del carrer dels Caputxins de Paris, el que serien considerades com a primeres pel·lícules de la Història del cinema. La curiositat és que els germans Lumière no eren cineastes, sinó inventors, i van considerar que l'invent que presentaven al públic aquell dia era un invent sense futur...
Però hi ha més efemèrides a ressaltar. Una d'elles és el nadal tràgic que va patir el cinema ara fa trenta anys. L'any 1977, en només una setmana van morir tres dels grans mestres de la Història del cinema: Jacques Tourneur va morir el dia 19 de desembre, Charles Chaplin el 25 de desembre i Howard Hawks el 26 de desembre.
Jacques Tourneur era un cineasta d'origen francès que va desenvolupar la majoria de la seva activitat cinematogràfica als Estats Units. Era considerat com un dels mestres de la Sèrie B, amb pel·lícules com "La mujer pantera", "Yo andube con un zombie" o "The leopard man" (aquí en teniu el trailer).
Però també va fer altres grans pel·lícules com "Tierra generosa", "El halcón y la flecha" i, per damunt de totes elles, "Retorno al pasado".
De Charles Chaplin crec que no cal que digui massa cosa, per això us deixo amb l'inici d'una de les seves obres mestres, "Luces de la ciudad".
Howard Hawks és un dels cineastes que personalment més m'agraden. Grans comèdies, grans westerns, gran cinema negre, gran cinema d'aventures... Algunes de les seves pel·lícules són "El sueño eterno", "Eldorado", "Río Bravo", "Hatari!", "Scarface", "Luna nueva", "Sólo los ángeles tienen alas" o "La fiera de mi niña".
Aquí teniu un fragment de "El sueño eterno":
L'any que estem a punt de deixar enrere, ha estat un any en què grans personatges del cinema ens han deixat. Aquest any han mort, entre d'altres, Ingmar Bergman, Michelangelo Antonioni, Deborah Kerr o Fernando Fernán Gómez. Un record per a tots ells. I un bocí de Bergman per a vosaltres:
I, per últim, recordar que el 2007 era l'any del centenari d'uns altres tres personatges importantíssims del cinema: Katharine Hepburn, John Waynwe i Jacques Tati. Un record també cap a aquestes estrelles.
PD: He parlat de Chaplin, Tourneur, Hawks, Antonioni, Bergman, Hepburn, Wayne, Tati, Kerr... Tots i totes han mort. Queda algú de la seva talla en el cinema actual?
Mira, jo sóc de les que sempre diu que "cualquiera tiempo pasado fue mejor", però em fa l'efecte que el fet de no tenir perspectiva en el temps fa que no ens adonem de vegades del que tenim. Per tant, caldrà que passin uns quants anys perquè algú consideri la vàlua dels grans directors del nostre moment. Per cert... fan alguna cosa interessant digna de menció en relació a tots els fets que esmentes? Si pot ser, a la ciutat de Barcelona?
ResponEliminaUna abraçada.
Certament, cal mes perspectiva historica per a valorar-ho millor. Per aixo ho deixo en interrogant.
ResponEliminaAquests dies a la filmoteca continuen amb el cicle de record d'Ingmar Bergman i en fan un de record de Deborah Kerr.
De Bergman fan 'La hora del lobo', 'El ojo del diablo', 'Sonata de otono' i 'El rostro'.
De la Kerr fan 'Solo Dios lo sabe'(John Huston) i 'Te y simpatia' (Vincente Minelli).
Tot aixo de divendres 28 a dilluns 31.
De Chaplin fan l'exposicio al Caixa Forum.
De la resta em sembla que ara no fan res.
Merci! A veure si em puc apuntar a alguna sessió!
ResponEliminaHola Roger,
ResponEliminaHe anat a veure "Heaven knows, Mr. Allison", a la Filmoteca. M'ha sorprès que, amb només dos personatges, es pugui fer un bon film sobre la religió i el patriotisme. Un pèl maniqueista, però es pot veure.. Deborah Kerr en una interpretació impecable de la monja bé s'ho val.
Salut!