Seqüències inoblidables (10): El golpe

La seqüència inoblidable d'avui no podia tenir un altre protagonista.

Adéu a Paul Newman, adéu a un dels grans

Avui ens ha deixat un d'aquells personatges que han convertit el cinema en el que és: una meravella. Ens ha deixat l'actor Paul Newman.

Segurament no es tracta del més gran dels actors. Segurament no ha arribat a l'alçada de gent com Marlon Brando. Però té un lloc d'or guardat en la galàxia cinematogràfica. I especialment en la meva.

Encara recordo com causava furor entre les dones de la meva família. Ell i Robert Redford. Sense saber per què, en aquest duel entre galans del cinema jo sempre "vaig anar" amb Paul Newman. Sobretot després de veure Newman i Redford junts a "El golpe", en una fantàstica sessió doble de cinema que es va fer al Casal Parroquial de Cerdanyola. L'atra pel·lícula era, ni més ni menys, que "Sopa de ganso". Estic parlant, segurament, de l'any 80. I no exagero si dic que aquella doble sessió cinematogràfica em va fer sentir una cosa especial pel cinema. Així que en Paul Newman té part de culpa de la meva passió cinèfila.

"Cortina rasgada", "Dos hombres y un destino", "La gata sober el tejado de zinc", "El buscavidas", "El color del dinero" (remake de "El buscavidas") o la mateixa "El golpe", són algunes de les pel·lícules on va intervenir com a actor.

Ara serà qüestió de recuperar-les i tornar a gaudir-les, aprofitant la part més màgica del cinema: aconseguir que els personatges, els mites, després de morts continuin vius. I potser més que mai.

Fragment de "El buscavidas"