Lectures: “Vida i època de Michael K” de J.M. Coetzee

Inicio aquí una nova tendència d’aquesta Llanterna Màgica. Suposo que influenciat per la meva introducció al món del guió cinematogràfic que obliga, a més d’escriure i de veure pel·lícules, a llegir. Per poc que pugui aniré comentant els llibres interessants que passin per les meves mans. Ja aviso que ningú ha d’esperar anàlisis tècniques com les que sovint faig amb les pel·lícules. No tinc el nivell per a fer-ho. Simplement m’agradarà comentar allò que em desperta les lectures que vaig fent.

Introduïdes les excuses i prevencions necessàries, començo. I ho faig amb la novel·la “Vida i època de Michael K”, de J.M. Coetzee, publicada per Edicions 62.

No sóc conscient d’haver llegit res de J.M. Coetzee abans. Cosa que reflecteix la meva relativa ignorància literària. Coetzee és un escriptor sud – africà que ha estat reconegut amb diversos premis d’abast internacional. Entre ells, el Premi Nobel de Literatura l’any 2003. A més de “Vida i època de Michael K”, ha escrit obres com “Dusklands”, “In the heart of the country”, “Esperant els bàrbars” o “Les vides dels animals”.

No sabria dir si “Vida i època de Michael K” és el relat de la degradació i supervivència d’un ésser humà, o de la degradació i supervivència d’una societat. O si és totes dues coses. O potser cap. En tot cas, Coetzee ens porta a les vivències d’un jove sud-africà, que es veu immers en una situació de pobresa extrema, que viu, sense voler-ho, en una guerra de la qual no en forma part i que, després de decidir viure al marge de tot el que l’envolta, és absorbit per les misèries, tant morals com físiques, que li imposa aquell món del qual no se’n sent part.

La novel·la té una forma circular. El personatge protagonista, Michael K (a qui el sistema un dia decideix que li canvia el nom per a passar a anomenar-lo Michaels, sense que ell, en ple procés de degradació, faci res per a evitar-ho), acaba al mateix lloc on comença. I això després d’haver fet quilòmetres a peu per les carreteres, d’haver viscut mesos aïllat a les muntanyes, després d’haver estat internat en un camp de concentració, després d’haver passat setmanes o mesos en una infermeria. Principi i final s’uneixen.

És una novel·la d’estil planer però dur. Cru. Tal com és el que reflecteix: la vida d’un personatge que no és ningú, o que és convertit en ningú, i a qui l’obligació de viure les situacions més indignes que ens puguem imaginar, el converteix en un personatge més aviat nihilista que no es planteja, en el fons, ni la necessitat de sobreviure.

Malgrat la cruesa de la novel·la, és de recomanable lectura. Em poso, doncs, altres obres de Coetzee a la cua de novel·les pendents.

Lliçó de guió: "Secrets d'un matrimoni" i "Saraband" d'Ingmar Bergman

Tinc debilitat per Ingmar Bergman. Per les seves pel·lícules. Pels seus guions. Per la seva forma de fer cinema. Un cinema molt teatral, molt introspectiu, molt reflexiu, molt personal, molt nòrdic.

Un cinema, a més, amb un estil molt identificable. Ho facilita el fet que Bergman es creés un cercle d'actrius i actors habituals, tant en el cinema com en el teatre. Les esplèndides Liv Ullmann, Bibi Andersson o Ingrid Thulin, juntament amb grans actors com Max von Sydow o Erland Josephson, són "marca" Bergman.

Tot just aquest matí he acabat de llegir un llibre on hi són dues de les seves grans obres: "Secrets d'un matrimoni" i "Saraband". En cinema i televisió ("Secrets d'un matrimoni" va néixer com a mini-sèrie) els intèrprets principals eren Liv Ullmann i Erland Josephson.

Es tracta, i crec que no exagero, d'un manual de relacions personals. Diàlegs brillants que exposen amb cruesa les misèries i les virtuts de l'ésser humà. Tenint en compte que Bergman era de nacionalitat sueca, podeu imaginar que el to no és precisament optimista. Però tant se val. Es pot llegir d'una tirada. Diàlegs que s'enganxen els uns als altres i et porten, enmig d'una tragèdia interior dels personatges, del principi al final de la vida dels dos protagonistes.

Per cert, lectura obligada per a guionistes o aprenents de guionistes. Sobretot per aquells que vulguin rebre una lliçó de com dialogar.