Trainspotting (Danny Boyle, 1996) s'ha convertit en una pel·lícula de culte dels anys 90. I bona part de la culpa la té la seva gran banda sonora. Aquí us en deixo tres exemples.
Mítica "Perfect day" de Lou Reed
Seca "Lust for life" d'Iggy Pop
I grandíssima "Atomic" de Sleeper
I, com diu l'Òscar, la passada de rosca, "Born slippy" d'Underworld
La música forma part de les nostres vides, forma part també del cinema. Tot i que moltes vegades una bona selecció de música amaga una mala pel·ícula, tot i que de vegades els directors fan servir la música com a tapadora de la seva mediocritat, n'hi ha d'altres que la música juga un paper central, fins al punt que acabes recordant tant la pròpia pel·lícula com la seva banda sonora.
Algú ha vist la gran "Pat Garrett i Billy the Kid", del no menys gran Sam Peckinpah?
Hauria estat el mateix aquesta pel·lícula sense temes com aquest?
Hauria estat el mateix aquesta pel·lícula sense les trucades a la porta del cel?
Hauria estat el mateix aquesta pel·lícula sense la banda sonora de Bob Dylan?
Tractant-se de Peckinpah, si no hagués tingut a la seva disposició a Dylan, segurament hagués buscat una alternativa igualment bona. Però la qüestió és que tenia a Dylan i que això va fer donar un salt de qualitat a la pel·lícula.