Que els Òscar són una cerimònia que cada cop té menys a veure amb la qualitat cinematogràfica, i més a veure amb (l'enorme) negoci que envolta tot el món de la indústria de Hollywood, ningú ho posa en dubte.
Només cal veure campanyes com les que aquest any han dut a terme els responsables de vendre com a guanyadora segura "Avatar". Pel·lícula que, per cert, encara no he vist. El fet que als nominats els facin anar a Los Ángeles un mes abans de la cerimònia per tal de poder promocionar-se, també és una mostra d'aquest caràcter gairebé exclusivament econòmic i comercial de l'esdeveniment.
Però també és cert que, d'alguna manera, és una data en la qual gran part del món té la seva atenció centrada en el cinema. I això també té efectes positius. Encara que, com vaig dir fa molt de temps en un altre post, penso que és dubtós el sentit que tenen aquest tipus de premis.
Enguany, però, el lliurament dels Òscar ha tingut un cert grau de sorpresa i això, com a mínim, és d'agraïr. Tothom sabia que el quartet d'intèrprets format per Sandra Bullock (amb permís de Meryl Streep), Jeff Bridges (amb permís de Morgan Freeman), Christopher Waltz i Mo'nique, s'endurien les estatuetes. Aquí no hi ha hagut sorpresa.
Però sí que ha estat sorprenent que "Avatar" i James Cameron s'hagin quedat amb les ganes, i hagi estat la perderdora en el seu duel amb "The hurt locker" i Kathryn Bigelow. D'altra banda, no està malament que, vuit dècades després, una dona s'emporti, per primer cop, el guardó a la millor direcció. Coses del 8 de març?
També ha estat sorprenent que "La cinta blanca" de Michael Haneke no s'endugués el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Aquí s'ha endut el gat a l'aigua "El secreto de sus ojos", film que tampoc he vist. I l'hauré de veure perquè si s'ha imposat a "La cinta blanca", ha de ser realment bona. Un incís: em dóna la sensació que l'apartat de pel·lícules de parla no anglesa és un dels apartats on sí que es valora més la qualitat cinematogràfica. Però bé, és només una sensació.
Per relativitzar una mica l'abast dels Óscar, sabieu que mestres i estrelles com Alfred Hitchcock, Charles Chaplin, Fritz Lang, o Otto Preminger no van rebre mai cap Òscar? Per no parlar d'un altre tipus de directors com Jean-Luc Godard o François Truffaut, òbviament. Sabieu que algú com Tom Hanks té dos Óscar i Cary Grant no en té cap? O que mentre Sandra Bullock o Kate Winslet ja tenen una estatueta, Rita Haywoorth o Greta Garbo no en tindran mai cap? Coses del negoci.
